‘Largo paseo por el campo francés’ segueix les peripècies de la familia Quintana allà on van acabar a la primera novel·la, ‘Una casita junto al río’.
El dijous dia 19 va presentar-se a la biblioteca Bon Pastor-Josefina Castellví, el llibre de Genaro Villagrasa “Largo paseo por el campo francés” , editada per Circulo Rojo, acte que va anar a càrrec de dos veterans amics de l’autor, en Juli Pernas i en Joan Pallarès.
L’autor, Genaro Villagrasa (1957), és fill de les Cases Barates de Baró de Viver, els seus pares van arribar-hi en la primera onada d’immigrants. Sent adolescent va començar la seva militància política a la CNT i desprès al PSC, i amb només dinou anys va participar en la fundació de l’Associació de Veïns que prendria el nom republicà dels habitatges: Pi i Margall.
Passà pels primers Conselles de Districte dels ajuntaments democràtics i participà activament en la recuperació i rehabilitació del barri de Baró de Viver, motiu pel qual l’any 2000 se li va atorgar la Medalla d’Honor de la Ciutat.
Sempre preocupat per la recuperació de la memòria col·lectiva del barri, ha escrit nombroses notes al respecte, però essencialment es va proposar recuperar-la en novel·les. La primera va ser “Una casita junto al río”, que sota l’esquer d’un títol idíl·lic, feia referència a la zona del curs baix del Besòs, on la la modesta caseta se situava en un dels polígons residencials sorgits de la Dictadura de Primo de Rivera, despectivament anomenats Cases Barates, enmig de camps que l’aïllaven de la resta de la ciutat.
En la primera novel·la, Genaro explica els orígens del barri a través dels Quintana, una família fictícia, però amb la qual qualsevol dels veïns del barri, dels de tota la vida, es pot identificar o confondre’s amb ella. S’hi descriu com es vivia quotidianament i com hi repercutien esdeveniments històrics com la “Vaga de llogaters” a la República, o la guerra civil. Aquell primer llibre acabava amb el “Parte” oficial de l’acabament de la guerra l’any 1939.
La segona novel·la, titulada ‘Largo paseo por el campo francés’, comença amb l’exili d’una part de la família a França com a conseqüència de la guerra civil i els anirà seguint en el seu patiment als camps de concentració i com a víctimes d’una altra guerra a França; intercaladament, en Via Crucis paral·lels, reflecteix també l’existència de la família i veïnat que resta a Baró de Viver.
Tant en un llibre com en l’altre, Genaro Villagrasa, a través de les cuites dels protagonistes, mostra un ampli panorama de l’època amb acurades descripcions històriques al detall on els personatges de recreació es barregen amb els reals per explicar la magnitud de la crueltat als camps de concentració, l’especulació amb la mà d’obra barata espanyola, l’adoctrinament a dins d’Espanya mitjançant el pacte de la fam.
En els diversos episodis, l’autor transmet de manera entretinguda uns coneixements històrics que potser no motivarien el lector si li fossin presentats de manera acadèmica. A més, quan els patiments descrits arriben al punt de poder neguitejar el receptor, en Genaro introdueix algun punt d’humor o d’ironia que suavitza fets que podrien esdevenir massa incòmodes per la seva sensibilitat.
Finalment, cal dir que les 354 pàgines de ‘Largo paseo por el campo francés’ són planeres de llegir i, fins i tot, com algú del públic va apuntar a la presentació, podrien convertir-se en el guió d’una bona pel·lícula, sobretot tenint en compte que s’apropa el centenari del naixement de Paco Candel qui, des de l’altre banda de la ciutat, observa i espera que la riba del Besòs assoleixi veure un tercer volum per completar una gran saga narrativa.
El llibre ha estat editat per l’editorial Círculo Rojo i es pot demanar a les llibreries o a través d’internet. Per exemple, a la botiga digital de l’FNAC, està disponible en aquest enllaç: Largo Paseo Por El Campo Frances.
Fotografia: acte de presentació amb l’autor, en Juli Pernas i en Joan Pallarès.
Imatge: portada de la novel·la.
