El popular artista és nascut al Bon Pastor.
Barcelona comptarà amb una nova sala de teatre, l’antiga Sala Muntaner, al número 4 d’aquest carrer, desprès de sis anys tancada. Obrirà de nou les portes gràcies a un grup de socis del qual en són administradors la productora Sandra Reyes, responsable de “Corta el cable rojo”, l’actor Toni Cano, que en serà el director, i José Carlos Ramos Alija.
El local, avui en obres i amb inauguració prevista a l’octubre, passarà a anomenar-se Teatre Muntaner i vol acollir els espectacles de l’esmentada productora de forma estable juntament amb teatre alternatiu i de qualitat.
Toni Cano és un actor i humorista nascut al Bon Pastor, fill d’una família andalusa. Ja de xicot l’anomenaven Antoñito per les seves ocurrències des de ben petit, desprès va destacar en la seva activitat en el món juvenil i cultural del barri al finals del 90 i primers del 2000. Havia estudiat al mateix barri i al Col·legi de la Sagrada Família de Sant Andreu i, actualment, a una edat passada de la quarantena, ha adquirit un currículum amplíssim de col·laboracions a ràdio i a televisió, els seus monòlegs han triomfat a Barcelona i a Madrid, amb bolos per tot el país i actuacions a Los Angeles, Berlin, Londres o Nova York.
Toni Cano, amb un humor delirant, però sempre de molt bon gust, ha passat per Onda Cero, Radio 4 o per RTVE. El seu pas pel Teatre Goya el va confirmar com el gran actor que era i es va atrevir amb l’esbojarrada obra “Un pantomàquet a Madriz”. També ha estudiat cinematografia. Actualment forma part de l’espectacle ‘La Hora y Media de El Club de La Comedia’ al Teatro Príncipe Gran Vía, a Madrid.
“Bon vivant” però al mateix temps treballador incansable, en el terreny de la improvisació es mou com un peix dins l’aigua, espontani i cordial. Durant l’aturada forçada provocada per la pandèmia el 2020, el seu show diari a través de facebook, obert i participatiu, delia a molts seguidors, la majoria vells coneguts. Una de les seves grans virtuts és que els seus recursos humorístics tenen sempre un missatge de reflexió que van molt més enllà del riure pel riure.
Fotografia: antiga Sala Muntaner | commons.wikimedia.org
