Durant el mes de febrer encara podran ser visitades.
Durant aquests dies i els pròxims, dos dels edificis més significatius de Sant Andreu de Palomar i separats per poca distància, alberguen entre les seves parets una exposició de caire històric.
En el cas de Sant Pacià, es tracta d’oferir al curiós una explicació de la seva pròpia història aprofitant l’avinentesa que la parròquia celebra el centenari de la Tinença.
Com va informar Andreuenc en el seu moment, la jornada central va tenir lloc el dissabte 13 de gener amb una sessió cultural i de memòria que va tenir lloc al mateix temple. L’acte va comptar amb la col·laboració de membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar. Jordi Esplugas va preparar un audiovisual per tal de poder veure imatges antigues i Jaume Seda, profund coneixedor del tema, el va complementar amb amb una conferència.
A més, es va inaugurar l’exposició fotogràfica a la qual fa referència l’article, que ha quedat penjada al vestíbul de l’edifici i que tracta diferents aspectes relacionats amb aquests 100 anys: qui era Sant Pacià, documentación antiga, tresors com el mosaic de Gaudí, el cor, l’orgue o els vitralls, un recordatori dels capellans que han estat rectors, etc.
Per la seva banda, un dissabte després, el dia 20, a la Lira es va inaugurar l’exposició ‘La primera República, 150 anys després’, impulsada pel programa de Memòria democràtica de la Diputació de Barcelona (Àrea de Presidència) i el GRENS de la UPF, amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i el suport del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
Els textos i comissariat han estat a càrrec de Josep Pich i Mitjana, Pau Vinyes i Roig, F. Xavier Menéndez i Pablo i Alfonso Bermúdez Mombiela. La presència dels andreuencs Josep Pich i Pau Vinyes, que van dur a terme l’acte inaugural, ha fet possible que es puguin contemplar al cor de Sant Andreu els 12 plafons que expliquen amb imatges i textos sintètics però molt oportuns el règim polític vigent a Espanya entre l’11 de febrer de 1873 i el 29 de desembre de 1874.
El punt de vista adoptat en el relat és que pot ser considerada com la darrera revolució democràtica europea del segle XIX, alhora que és el període contemporani en què els catalans han tingut més rellevància en la política espanyola. La Primera República va ser efímera i convulsa, però fou l’embrió dels projectes que es concretaren en la Segona República, el 14 d’abril de 1931.
La visita a l’exposició és de dimarts a divendres de 10.30h a 20h i dissabtes de 12h a 16h fins al 15 de febrer. Entrada lliure i gratuïta.
Fotografia de portada: plafó de presentació de l’exposicióa La Lira | Jesús Manzano.
Primera fotografia interior: aspecte de la parròquia durant la jornada commemorativa | Jordi Esplugas
Segona fotografia interior: Jaume Seda al vestíbul mirant l’exposició | Jordi Esplugas
Tercera fotografia interior: Josep Pich explicant els plafons de l’expo de la Lira | Pau Vinyes
