L’Ajuntament ha restituït la peanya que hi havia sota l’escultura olímpica de l’artista andreuenc, segons era el seu desig.
El 17 d’octubre de 2017, fa més de cinc anys, que és el temps que la Ponència del Nomenclàtor de la Ciutat de Barcelona exigeix per a dedicar-li un carrer a una persona, moria Joan Mora i Soler, escultor cent per cent andreuenc format a Llotja i, després, a París, que treballava qualsevol tipus de pedra, especialment el marbre, com si fos plastilina assolint unes talles hiperrealistes plenes de vida que superaven els models reals.
Malgrat el seu currículum ple de grans exposicions, era un home modest, de tertúlia amena al Versalles, al Roca o al Colòmbia, sempre envoltat d’amics, tothora ple de la pols del seu taller marbrista del carrer Otger.
Entre les seves moltes obres, en destaquen algunes per diverses circumstàncies, no sempre de caire artístic. Per exemple, els encàrrecs que Joan Mora va realitzar per Sant Andreu. El 1982 va fer el monument dedicat a Mossèn Joan Clapés que s’erigí a la plaça del mateix nom, però no cal que el busqueu. Uns paletes il·lustrats van encarregar-se de destrossar-lo mentre feien obres remodelant la plaça. Ho van fer seguint mètodes almoràvits, mutilant del monument de tal manera que ni recollits els bocins, el propi escultor es va veure amb cor per tal de refer-lo.
En canvi, de moment, avui dia sí que es pot gaudir de l’escultura que es troba al vestíbul de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra: la pila de llibres hiperrealistes de gran tamany que es poden veure entrant a mà esquerra i que va ser inaugurada el 29 de setembre de 2001.
Fora de Sant Andreu, en Mora va treballar també per al Comitè Olímpic Internacional. Seva és la porta, amb la bandera olímpica esculpida, a la seu central de Lausana, a Suïssa.
La seva relació amb l’olimpisme no es va limitar a aquesta obra. Joan Antoni Samaranch, president del COI, va ser amic i gran admirador de Mora. Per aquest motiu, li va demanar diversos encàrrecs. Un d’ells va ser una inspirada bossa d’esport, amb la torxa olímpica, una meravella que el Comitè Olímpic Internacional va regalar a la Ciutat de Barcelona. El seu pedestal indicava clarament el motiu i senyes: “El President del Comitè Internacional Olímpic J. Samaranch a la seva ciutat en record dels Jocs de la XXV Olimpíada”.
L’estiu de 2016, quan feia un any que governava a la ciutat l’equip municipal d’Ada Colau i havia assolit negociar i incorporar al govern el Grup Municipal Socialista, els Comuns van començar una purga de noms, signes i símbols que abastaven tot allò que no plaïa a l’alcaldessa. Justament, aquella escultura de Joan Mora, situada a peu d’escala que puja de l’entrada al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, va entrar entre els objectes no grats i es decidí retirar-la.
Joan Mora, a qui l’Ajuntament ja havia maltractat en alguna ocasió anterior, com quan el volien acontentar encarregant-li un monument als animals i ell rebutjà per dignitat ja que no compartia els arguments municipals, va viure l’anunci de la retirada del monument amb una profunda tristesa que li va amargar el darrer any de la seva vida.
En aquells moments diversos grups municipals es van manifestar en contra, entre ells els mateixos socialistes recentment incorporats al govern. Es parlà de portar-la al Museu Olímpic i va encendre’s la polèmica durant unes quantes setmanes. El regidor Pisarello, fent una finta de cintura, va aconseguir el consens retirant la peanya explicativa i deixant bossa i torxa.
Set anys després, l’alcalde Jaume Collboni recordà aquell bunyol i fa uns dies, sense fer soroll, ha tornat a deixar les coses com eren, com havien d’haver estat sempre: la inscripció original torna a acompanyar a l’escultura de Joan Mora.
Mentrestant, algunes veus a Sant Andreu ja comencen a preguntar: I per quan un carrer al nomenclàtor, una plaça, un recó dedicat a en Joan Mora? S’ha de tenir molt en compte que en Joan Mora, no solament era una persona admirada i estimada a Sant Andreu, sinó que la seva projecció artística va arribar a ser universal. Això no compta? No és un mèrit? Anem tard.
Fotografia de portada: Joan Mora l’any 2013 | Joan Pallarès
Fotografia interior: l’escultura amb la peanya de la polèmica | redacció
