Un acte tindrà lloc a l’Espai 30 per recordar la seva figura i les eleccions municipals de 1973.
Dilluns, dia 16, a les 19 h, a l’Espai30, situat al carrer Hondures 30 de la Sagrera, es celebrarà una taula rodona moderada per la veterana periodista Maria Eugènia Ibáñez, amb la participació de Pep Martínez, Jordi Vallverdú i Carles Prieto, que porta per títol “Fernando Rodríguez Ocaña, el candidat dels treballadors – 50 anys de la gran mobilització veïnal”, organitzat per “La Sagrera es mou!”
L’acte té com a objectiu recordar la gran mobilització entorn de la candidatura de Fernando Rodríguez Ocaña com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona per l’anomenat “tercio familiar” en les pseudoeleccions permeses al final del franquisme i que, com va acabar vencent aclapadorament, la seva candidatura va ser anul·lada pel règim.
Anem a pams. Eleccions durant la dictadura franquista? Sí, ja que segons la Llei de Bases del Règim Local de 1945, els alcaldes eren nomenats directament pel governador civil de la província, però els regidors seguien un procés més complicat: un terç era d’entitats, fossin econòmiques o professionals, i els nomenava també el governador civil; un altre terç era sindical, nomenat pel sindicat vertical, únic; i el darrer terç era el familiar, en el qual anaven caps de família, o sigui homes casats o dones viudes.
Naturalment, electorat i electors eren els cap de família, sempre majors de 23 anys, que prèviament passaven certs filtres, com la provada lleialtat al “Movimiento”. Aquestes eleccions es celebraven des de 1948, sempre prèviament manegades i sense que es fomentés la participació, amb candidats sovint més franquistes que en Franco i uns percentatges de vot ridículs en relació al cens.
A partir dels anys 60, com va succeir a les eleccions sindicals a les grans empreses, des de l’oposició al règim es va intentar foradar el blindatge i accedir així a les institucions, estratègia que va aconseguir algun resultat esperançador als sindicats, però poc reeixit als ajuntaments.
Aquest va ser, precisament, el cas de la candidatura de Fernando Rodríguez Ocaña, un andalús nascut a un cortijo de Porcuna (Jaén) el 1922 i que amb 14 anys, en temps de la República, ja estava afiliat al Partit Comunista a l’igual que altres familiars seus, empresonats i condemnats al final de la guerra, i que hauria de seguir el camí d’humiliacions reservat als vençuts.
Casat amb Pilar Garcia i amb una filla, el 1949 es va veure forçat a emigrar a Catalunya en busca de feina. Arribà sol i trobà una habitació al Poble Sec. Va treballar de tot, i amb esforç va poder portar a la dona i la filla; a finals dels 50 es va instal·lar a Trinitat Nova, treballant a la Mevosa-Mercedes-Benz, on arribà a verificador, però sempre vinculat al sindicat, a Comissions des del seu naixement. Va presidir l’Associació de Veïns de Trinitat Nova, va participar a la creació de la FAVB i en la construcció de l’església del barri, que desprès seria local de tantes reunions clandestines. Tenia un nom i un prestigi i, allunyant-se del PSUC, va militar a Bandera Roja, sorgida a frec de l’any 1970.
Rodríguez Ocaña es va presentar en les eleccions de 1973 com a regidor, “Concejal por el tercio familiar” per el Districte IX, que incloïa l’actual Sant Andreu i Nou Barris i va establir la seva oficina electoral en uns baixos, on hi havia un taller, a les primeres cases del carrer Garcilaso, a la Sagrera, des d’on distribuïen el material propagandístic que permetia la minsa economia posant-li entusiasme i moltes voltes a la maneta de la multicopista manual juntament amb molts joves entusiastes que van participar en la campanya, fins i tot picant porta a porta.
El 16 d’octubre de 1973 es van celebrar les eleccions al terç familiar als districtes V, VI, IX, X i XI; al XII no va caldre per eliminació prèvia del candidat Casasas, restant un únic aspirant, amb una participació de poc més del 30% del cens de “cabezas de família”. El resultat fou aclaparador ja que molts dels que mai no havien votat en aquella farsa restringida i controlada van anar a votar per aquell que sabien que era dels seus, però la Junta Electoral, seguint el mandat del governador civil de Barcelona, Tomàs Pelayo Ros, va saber trobar la coma que mancava al document i el duplicat sense segellar per anul·lar la seva elecció.
Fernando Rodríguez Ocaña havia obtingut 15.705 vots del cens de caps de família del Districte IX, però, un cop desposseït, va ocupar el seu lloc de regidor Alfonso Guasch Carreté, que només n’havia obtingut 12.467. La resta es va repartir de la següent manera: Juan Parra Balcells va obtenir 11.178 vots; Eduardo Moreno Ibáñez, 5.451; Florencio Merino Estevánez, 4.087; José Luis Fernández Suárez, 1.582; i Manuel Vidal Maçanàs, 1.120.
Si algú es pregunta on eren els col·legis electorals, doncs al Districte IX es trobaven a tres llocs: a la Tinença d’Alcaldia de la plaça Orfila; a l’Asociación de Cabezas de Familia al carrer Les Torres 64, a Verdum; i un tercer, a la Delegación Local de la Sección Femenina, al carrer Gran de Sant Andreu 201. L’horari de votació era de 9 del matí a 5 de la tarda.
Al llarg de la seva vida encara va tenir temps i voluntat per formar part de les juntes directives del Centro de Vida Comunitaria, l’Associació de Veïns de Nou Barris i el Club de Futbol Muntanyesa.
Per tot plegat, desprès de les eleccions municipals de 1999, constituït el nou Consell de Districtes a la plaça Orfila amb l’andreuenc Ferran Julian com a regidor del Districte, en la comissió de govern es va tocar en el punt de l’ordre del dia la concessió de les medalles d’honor anuals de Barcelona, sent aprovada la candidatura de Fernando Rodríguez Ocaña per unanimitat.
Malauradament, quan es buscà l’interessat per tal de comunicar-li la concessió d’aquest guardó, Fernando Rodríguez estava ingressat a l’Hospital de Bellvitge greument malalt. Va morir el 8 de febrer de l’any 2000, sense haver pogut rebre personalment el reconeixement de la ciutat. En representació seva el van recollir els seus tres fills, Tomàs, Fernando i Ana Maria de mans de l’alcalde Joan Clos.
Fotografia de portada: collage amb les imatges interiors | Jesús Manzano
Primera fotografia interior: cartell de l’acte de dilluns a l’Espai 30 | La Sagrera es mou
Segona fotografia interior: propaganda electoral de F. R. Ocaña | arxiuhistoric.blogspot.com
Tercera fotografia interior: els candidats del terç familiar al districte (Ocaña, el segon per la dreta) | decastroero.blogspot.com
