Verdaguer assoleix una brillant posició en la societat artística barcelonina.
Arribada la dècada dels 80, Josep Verdaguer és un pintor tant valorat i cotitzat que celebra dos, tres i fins a quatre exposicions anuals, sent habitual a la Galeria Comas o a Àmbit a Barcelona, a la Parc d’Andorra, la Kreisler de Madrid i la Foz de Sitges, que sempre li seria un lloc plaent, però també a Igualada, Burgos, Vic, o a fora, a Viena, va anar exposant.
També cuidava la imatge pública ja que, home xerraire i de bona paraula, era un habitual a les tertúlies pictòriques que es feien a Barcelona, com les del Bar Glacier, a la Plaça Reial, el Restaurant La Punyalada, al Passeig de Gràcia, o al pub La Cova del Drac, al carrer Tuset, on tenien lloc llargs debats, tertúlies molt concorregudes, sovint amb personatges com Pascual Bueno, pintor set anys més jove que ell; Arribas; Antoni Vives Fierro, que acabava de tornar de Londres; el canari de naixement Rafael Griera Calderon; el crític Rafael Manzano; l’historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle; el periodista Sempronio; el pintor i cartellista Jordi Rollan; l’historiador Josep Benet; el periodista i gran amic seu Josep Maria Cadena; o el jove escultor andreuenc, Joan Mora.
Però la dècada dels vuitanta per a Josep Verdaguer també va significar un canvi de registre. Ja s’ha comentat que ell no tenia la formació religiosa típica de l’època, fins al punt que per tal de realitzar la seves pintures va haver de fer una mena de catequesi per aprofundir en el simbolisme i significat del que calia expressar, però sí que tenia un gran interès per la filosofia i per l’espiritualitat oriental, quelcom aquí poc habitual aleshores.
De fet, Verdaguer havia conegut el catolicisme rígid dels anys quaranta, però a França havia conviscut amb gent d’Hare Krishna. Llavors, atret pel budisme i altres manifestacions religioses hindús, el 1980 va fer un viatge a la Índia. Visità Bombai, Madràs i Nova Delhi en companyia de la seva esposa Maria Andreu, i va tornar colpit de l’experiència.
Entre el 10 de desembre de 1981 i el 10 de gener de 1982 va visitar Uruguai per participar a la “Primera Muestra de Pintores Catalanes”, de la qual sorgí el llibre “Josep Verdaguer en Montevideo”. La seva visita i participació va assolir un gran ressò mediàtic, sent rebut pel president de la República i ministres que visitaren l’exposició. A la Península va ser mediatitzada per un programa televisiu de gran audiència, l’hispanòfil “300 Millones” de Televisió Espanyola.
Aquella exposició uruguaiana, que presentava els millors pintors catalans del darrer quart de segle, va aplegar noms com Pasqual Bueno, Rafael Griera, Benet Sarsanedes, Vives-Fierro, Alexandre Siches, Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies… (continuarà)
Fotografia: pintura de Josep Verdaguer el 1999, còpia del seu primer oli el 1938 | Joan Pallarès
