Acabat el període mural de pintura religiosa, la dècada dels setanta és la del retorn a la tela i les exposicions a l’entorn i a l’estranger.
Després d’Israel, va participar en el primer saló Arte Expo 76 “Peintres d’Espagne catalane”, de la Fundació Herbert d’Uckermann, a Grenoble; exposició que és corresposta amb un retorn a “Chef d’Oeuvre de la Peinture Catalane de “Grenoble en Barcelona” a la Mitre Galery a la Ciutat Comtal.
Exposà a Belles Arts de Sabadell, Galeria Tur-Social a Alacant, nombroses vegades a Grifé & Escoda de Barcelona, entre elles un homenatge a Josep Maria Junoy; va repetir sovint al Saló de Maig de la Galeria Anqui’n de Reus, participà en exposicions a Múrcia, Granollers, Girona, Tossa de Mar, Olot, a la “Barcelona vista per 10 artistes” organitzada per La Caixa, “A l’entorn del Blanc” de la Cova del Drac, a La Pinacoteca del Passeig de Gràcia de Barcelona o a “6 Pintors Catalans” a Castelló de la Plana.
També es dedicà a la litografia. Realitza dues sèries limitades per encàrrec d’Editions Fine Arts de Nova York, una de litografies numerades per a Galeria Arte Nuevo, una més per a Taller de Pintura, aquestes a Barcelona, i una altra encarregada per l’empresa de radiadors i sanitaris Roca,SA de Gavà.
En el mateix estil col·labora en la il·lustració de tres llibres de poesia del seu amic Manel Andreu Fontirroig. I ell també és considerat pels estudiosos de la pintura: el volum 46 de “Maestros Actuales de la Pintura y Escultura Catalana” li es dedicat el 1979.
Aquí potser cal esmentar que les aptituds per a l’escultura de Josep Verdaguer era prodigiosa. Hauria estat un bon escultor, però ell sempre deia que l’interessava més la pintura perquè s’havia d’esforçar i treballar molt més que no pas l’escultura que se li donava massa fàcil.
Continuava residint i pintant a Sant Andreu i mantenia el contacte amb els seus amics de sempre. Així l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar el 1973 la Medalla d’Or del Districte. La seva presència en modestes exposicions d’amics aficionats era habitual i mai no va deixar de tenir contacte amb els pintors amateurs locals dedicant-los-hi el seu interès.
El 1985 els membres del Grup Taca del Casal Catòlic de Sant Andreu van fer-li un homenatge que va tenir lloc el 14 de març i es va editar per l’ocasió un opuscle biogràfic on detallaven el seu currículum, però no avancem esdeveniments que corresponen a la dècada dels 80. (continuarà)
Fotografia: Sant Andreu de Casibrós | Joan Serra Saún.
