Josep Verdaguer comença a treballar regularment a l’Església de Sant Andreu de Palomar.
L’Església de Sant Andreu de Palomar, documentada des de l’any 966, va patir els rigors de la ràtzia d’Almansud el 985, l’incendi en la incursió almoràvit de inicis del segle XII, esfondrada durant la construcció d’una nova nau a finals del XIX, incendiada el 1909 i de nou el 1936, va ser refeta i restaurada a partir de 1939.
La resposta andreuenca al projecte de decorar amb grans pintures murals les parets de l’església va ser majorment d’entusiasme. Es van aconseguir un seguit de benefactors que cada setmana aportaven voluntàriament una quantitat fixa, el que permetia al pintor, com si fos un treballador d’una obra, anar cobrant cada setmana el seu jornal regularment.
A nivell familiar, Verdaguer, ordinàriament nòmada, va esdevenir sedentari. La seva esposa Maria Andreu i Rivas el tenia a casa i ell estava al costat dels seus tres fills, Lydia, Judith i Alex. Almenys mentre durà aquella magna obra, el pintor, com un treballador més de qualsevol fàbrica de Sant Andreu, tenia horari fix, d’enganxar en fer-se de dia i plegar en fer-se fosc i fer vida de barri a les hores de lleure.
Però Mossèn Casanovas era un home molt prudent i, seguint la màxima xinesa de no provar la fondària d’un riu posant-hi els dos peus a l’hora, va encarregar-li primer la decoració del baptisteri, entrant al temple al cantó de l’Evangeli, o sigui, a mà esquerra.
Verdaguer, que deuria conèixer prou bé el mateix proverbi, va emprendre la decoració del baptisteri amb els mateixos criteris: no fer el que ell volia, sinó pintar allò que veia que mossèn Casanovas entendria més bé i li plauria agradablement.
Així que tots dos van quedar entesos, l’obra va tirar endavant. El baptisteri no s’adiu del tot amb l’estil i inspiració general de tot el conjunt, però quan el pintor va muntar les bastides, la gent ho anava veient i agradava força. Tot va anar sobre rodes.
Pel treball va fer nombroses consultes ja que Josep Verdaguer era una persona amb una gran espiritualitat, però per haver estat escolaritzat durant la República va estar a una escola laica i a la guerra no va rebre cap educació religiosa; per tant, ignorava molts aspectes bíblics i de l’Evangeli dels quals es va documentar.
Treballava amb algun ajudant, principalment un pintor amic amb el qual donava color, omplia paret o l’ajudava a fer els esbossos en paper d’embalar, de gran mida per ser vistes les figures des de la distància, esbossos que conservaria, imatges realitzades sobre personatges reals, andreuencs i que en la seva vellesa sovint regalava a amics. (continuarà)
Fotografia: Escena 2 Cantó Evangeli, Jesús resuscitat s’apareix a Maria Magdalena | Joan Serra Saún
