Les vides de mossèn Josep Casanovas i Josep Verdaguer es creuen i comença la seva gran obra mural.
Un fet va canviar la vida de Josep Verdaguer l’any 1956 i adreçà la seva obra artística cap a nous camins. Aquest fet va ser que mossèn Josep Casanovas fos rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.
Mossèn Casanovas, popularment anomenat “Mossèn Pesseta”, perquè finançava les obres de reconstrucció de l’església, cremada i saquejada el 1936, llogant a una pesseta cadires per a seure durant l’Eucaristia o actes religiosos, havia nascut a Barcelona el 2 de juliol de 1896, cursà estudis eclesiàstics al Seminari barceloní i va ser ordenat sacerdot l’any 1920.
Abans d’arribar com a Rector a Sant Andreu el 1948, Mossèn Casanovas havia passat com a vicari de Santa Maria de Vilafranca (1920), Sant Sadurní d’Anoia (1923), Sant Joan de Vilassar (1925), Santa Maria de Badalona (1926) i Sant Martí de Provençals (1928), de qui depenia llavors el barri de La Sagrera.
Finalment, debutà com a rector a Sant Jaume Sesoliveres, (1932), prop d’Igualada, i de 1934 fins a 1948 va ser rector de Sant Vicenç de Mollet del Vallès, vivint els dies durs d’abans de la revolta que portà a la Guerra en aquesta població encara prou agrícola, de llavors 6000 habitants, plena d’agitació social, mentre que ell simpatitzava més amb la Lliga catalanista, però es va mantenir en la línia apolítica de l’apostolat.
El 19 de juliol la seva església, com tantes, va ser incendiada, destruït el patrimoni artístic de segles i ell, amagat, va salvar-se tot i ser detingut després i empresonat al vaixell Uruguai, al port de Barcelona.
El 1939 tot havia canviat quan va retornar de rector a Mollet. El primer és que la seva Parròquia havia estat destruïda, però no s’encongí, formà ràpidament una junta d’obres amb diversos veïns, habilitant l’antic centre parroquial com a lloc de culte provisional i el 1 de juliol de 1939 beneïa la primera pedra del nou temple.
La diligència va ser tal que el 1946 es beneïa el nou temple del tot acabat. Acabada aquesta missió, el Bisbe Gregorio Modrego el 1948 el va nomenar rector de Sant Andreu de Palomar per què acabés les obres de la seva església.
Va ser el 1956 quan, restaurada totalment, veient les parets nues i fredes de la majestuosa nau, va pensar amb Josep Verdaguer per a fer-hi unes pintures murals que il·luminessin l’església i li donessin caliu, i així va ser com el pintor va iniciar la seva gran obra. A partir d’aquell moment, l’amistat entre el pintor i el rector va mantenir-se tota la vida, fins a la mort de Mossèn Casanovas, esdevinguda el 29 de maig de 1968. (Continuarà)
Fotografia: Creuer Epístola amb Angels Orants | Joan Serra i Saún
