Una mostra de fotografies d’experiències viatgeres i una altra de cartellisme de la Guerra Civil Espanyola.
Ahir a les 19 h al Centre sociocultural de proximitat del veïnat de La Sagrera, ubicat al carrer d’Hondures 30, va tenir lloc la inauguració de dues exposicions: ‘Isiyoonekana’, mostra d’imatges del fotògraf Quim Dasquens, i ‘Art de guerra’, sobre el cartellisme a la Guerra Civil Espanyola. La primera romandrà fins al 5 de novembre, i la segona fins al 28 d’octubre en horaris entre setmana de 17 h a 20 h i dissabte de 10.30 h a 13.30 h.
‘Isiyoonekana’ en Swahili vol dir invisible i el títol triat per Dasquens per denominar la seva col·lecció d’imatges ve donat pel fet que aquestes fotografies, obtingudes en els seus viatges arreu del món, posant la mirada principalment sobre les dones africanes i llurs activitats silencioses i gairebé invisibles per a sobreviure, creant un document sensible, bell i corprenedor alhora, ja que algunes imatges són ben impactants.
Per la seva banda, la mostra de cartells de la Guerra Civil propietat de Joaquim Sitjà destaca com el cartellisme va ser utilitzat com una eina política i social, principalment en el bàndol, republicà, que va concentrar el major nombre d’exemplars, coneixent-se’n uns 2.500.
En un temps que el cinema estava encara enrere, els cartells eren el principal objecte visual de difusió de consignes, missatges i propaganda. De l’un i l’altre cantó van dedicar-s’hi els millors intel·lectuals i artistes gràfics.
Pel bàndol insurrecte Carlos Saez de Tejada i Joaquin Valverde van ser els més destacats. Unitat, catolicisme, tipografies gòtiques, àligues, jous i fletxes destaquen sempre.
Pel cantó republicà, Carles Fontseré, Ramon Puyol o Josep Renau destaquen entre molts. S’ha de tenir en compte que la Generalitat tenia la seva pròpia Comissaria de Propaganda. Aquí els motius gràfics són falçs i martells, i els missatges són clams a la disciplina, campanyes de finançament i antifeixisme.
Una eina com el cartell, que publicitàriament va assolir un gran impacte a finals del XIX i que majorment servia per anunciar funcions teatrals o bous, va esdevenir una arma i un eficaç mitjà de comunicació de massa.
L’exposició, que és un tast dels molts cartells d’aquells tres anys, permet admirar un art amb una naturalesa dual, ja que si per una banda mostren un fet històric, per altra cal admirar-ne la seva qualitat artística.
Fotografia: collage amb el cartell de les dues exposicions | Espai 30
