Part de la seva obra gràfica està dipositada als arxius de la Biblioteca de Catalunya, l’Enciclopèdia Catalana i al Museu de Disseny de Barcelona.
Hauria arribat als 100 anys dintre de cinc i aleshores la seva trajectòria biogràfica hauria completat una dimensió numèrica perfecte, comparable a les formes i volums curulls de racionalitat, i sensorialitat, que omplien els seus quadres.
Malgrat la seva avançada edat i l’estat físic precari, els darrers anys encara va estar en actiu deixant empremta de la seva creativitat en manifestacions de tot tipus, com, per exemple, la recollida del Premi Sant Andreu (2018), l’exposició a la Biblioteca Can Fabra Ignasi-Iglésias (2016), la participació en l’acte de comiat del Grup Taca (2015). El 2018, el mural de la seva creació que es va pintar davant del col·legi Mestre Gibert en record de la jornada de votació de l’1 d’octubre de 2017 va assolir un gran ressó mediàtic.
Lògicament, però, a part d’aquestes vivències andreuenques, la transcendència d’Eudald Serrasolsas en el món del disseny gràfic rau en la qualitat del seu treball en l’àmbit professional català amb obra gràfica dipositada als arxius de la Biblioteca de Catalunya, l’Enciclopèdia Catalana i al Museu de Disseny de Barcelona.
A més, com a persona metòdica i rigorosa, va tenir la iniciativa de crear una pàgina web on deixar constància de part de la seva darrera producció i també deixar testimoni de la seva vida. Per tant, per tal de donar notícia de la seva vida i obra s’han seleccionat alguns fragments que els més interessats poden ampliar en aquest enllaç.
Fragments d’una autobiografía incompleta
- Veig la llum el 18 de juliol, al número 440 del carrer Gran de Sant Andreu, prop de les casernes. Era una casa de planta baixa i un pis, on vivien els meus pares, Ramon i Coloma, amb els pares de la meva mare. Vaig a escola a les Escoles Cultura de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, al carrer Balari.
- Als quinze anys, entro a treballar a Can Fabra Una bona feina per a tota la vida, em digueren els pares. Freqüento, les Filatures per jugar a tennis i veure partits de futbol. Vaig d’excursió amb l’Agrupació Excursionista Muntanya. Els vespres assisteixo a classes de dibuix a Llotja. A les festes acompanyo el pintor andreuenc Pere Comas i altres afeccionats a la pintura a pintar al natural, pels volts de Sant Andreu, Horta, Sant Adrià.
- A finals dels anys 40, emprenc de debò un nou ofici: el dibuix publicitari o grafisme treballant al departament de publicitat de les empreses Cruz Verde i Chocolates Lloveras. L’any 1954 m’estableixo pel meu compte, Estudi Humà, incorporant a l’estudi de dibuix el de fotografia. Era a la plaça Dr. Letamendi i després al carrer París. Durant aquest temps ja em moc en el món del grafisme i de la publicitat, sent, a més, Professor de Disseny gràfic a l’Escola Massana. La meva poca vocació pedagògica i la molta feina a l’estudi, va fer que només durés un curs.
- El 1961 vaig ser soci fundador de Grafistes Agrupació FAD, la més important agrupació de dissenyadors gràfics del moment. Aleshores ocupàvem un espai a la cúpula del cine Coliseum, on estava establert el Foment de les Arts Decoratives.
- El 1968 fundo l’empresa Humà Servicios Gràficos, SL, amb maquinària d’impremta i offset, potenciant l’estudi gràfic, al carrer Valldemosa. M’associo amb una altra gent i comprem un taller molt important: Gramond-Humà, SA. Treballàvem per clients directament i creàvem i fabricàvem articles que veníem a les impremtes i papereries.
- Soci fundador del Grup Taca, grup de pintors de Sant Andreu.
- Pinto un mural a la Capella del Santíssim, a la Parròquia de Sant Pacià.
Sobre la seva obra
Per copsar el caràcter de la seva obra, res millor que les paraules de Lluís Serrasolses per expressar-lo de manera nítida i ben definida:
“Una de les lliçons més ben apreses de l’Eudald Serrasolsas grafista (en aquella època utilitzava el segon cognom per firmar els seus treballs: Humà) és la potència de l’estilització de les formes. Les formes complexes tenen una traducció pura en una figura que en resumeix el moviment orgànic. Aquesta habilitat presideix bona part del seu treball i l’allunya de les línies pictòriques predominants de les últimes dècades. La seva és una pintura basada en un grafisme enriquit amb tota mena de textures, jocs de llum, contrastos sorprenents.
Tenim, doncs, un artista que s’afanya a crear sense creure’s gat vell, conscient que una obra important es fa amb treball rigorós. Que ha fet de les sèries de quadres la seva manera de construir relats. Que entén la pintura (o més en general l’expressió gràfica) com una manera personal d’organitzar l’espai: de dotar-lo de coherència, de personalitzar-lo amb la pròpia mirada.”
Fotografia: Els Serrasolsas, pare i fill, durant la presentació de l’exposició de 2016 | Manu Oriol
