Aquest dilluns a les 19h, es va portar a terme la proclamació i lliurament del Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu 2021 que va tenir lloc al Teatre Romea, organitzat per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i la Fundació Romea. El seu jurat està composat per representants de grups amateurs de teatre que formen part de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya per tal de decidir quina ha estat la millor intepretació femenina de la temporada.
En la seva 47ª edició, la distinció s’ha atorgat a la Roser Batalla per la seva interpretació a l’obra L’empaperat groc, un monòleg produït per Apunta Teatre a partir del relat de Charlotte Perkins Gilman que van dirigir Xavi Quero i Frank Capdet i que va estar en cartell el passat desembre a la Sala Versus Glòries.
Es tracta d’un relat curt publicat per primera vegada en 1892 que ha merescut ser considerat com una de les peces clau de la literatura nord-americana de segle XIX, precursor de la imminent literatura feminista i sufragista de la seva època i una de les obres mestres de la literatura gòtica.
De la interpretació de la Roser Batalla, a enplatea.com, per exemple, es va escriure el següent: ‘L’actriu fa un esforç considerable i fructífer per tal que el públic s’endinsi, d’una manera entre intuïtiva i sensorial a través de la mirada i l’escolta, en l’evolució del personatge. Mitjançant el seu rostre, l’elocució i el moviment escènic fem nostre el seu món interior dolorós i esgarrifós. Una aproximació molt adequada i encarrilada cap al component gòtic de l’obra i un pols especialment ben jugat en aquesta immersió en una suposada bogeria.’
Tenint en compte la naturalesa del premi i de l’obra en la qual es desenvolupa la seva brillant interpretació, de ben segur que serà un dels episodis més apreciats de la seva carrera professional que va començar a despuntar en el món del teatre amateur de Sant Andreu a mitjans dels 80. I que s’ha desenvolupat en teatres de tot el territori, incloent el Teatre Lliure o el Teatre Nacional de Catalunya, amb obres tan recordades com Flor de nit, de Dagoll Dagom; Pel davant i pel darrera (1996), de Michael Frayn, i El mètode Grönholm (2003), de Jordi Galceran, i tantes altres a més d’aparicions a la televisió.
La relació de Roser Batalla amb Sant Andreu
Com ella mateixa declarava en una entrevista a El Periódico de Catalunya l’any 2009, la seva relació amb Sant Andreu ve de lluny: ‘Sí, primer com a escolar, perquè m’hi vaig educar malgrat viure a l’Eixample. Teatralment vaig participar en un interessant projecte de cafè teatre que va començar al Casal Catòlic de Sant Andreu i després va passar al Centre Cívic de Sant Andreu. La idea era fer teatre amb alguna cosa més i ho van batejar amb el nom de carajillos de teatre. La gent venia a veure les obres al bar, actuàvem allà, envoltats de públic mentre els espectadors bevien i picaven alguna cosa.’
A més va participar en algunes de les produccions de L’Ou Nou al Casal Catòlic com És així, si us ho sembla, de Luigi Pirandello, el 1985; El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, i El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, el 1986. I també va representar al teatre de La Lira.
La Roser Batalla formà part, a més, del repartiment de El cor de la ciutat, la sèrie més estimada de la televisió catalana i qua va ser emesa durant la primera dècada del segle XXI. L’argument consistia a explicar les peripècies vitals d’uns veïns de Sant Andreu i durant 27 episodis de la temporada 2007-2008 la Roser Batalla va encarnar el paper de la Berta.
En definitiva, un lligam que va quedar reconegut quan va acceptar ser la pregonera de la Festa Major de Sant Andreu 2009 a petició de la Comissió de Festes de Sant Andreu.
Fotografia: Roser Batalla parlant de l’obra L’empaperat groc / Versus Teatre
