Del 19 de juny al 10 d’octubre de 2021, Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona acull Tot ordre es vol pur, una retrospectiva atípica de Núria Güell (Plantes 1 i 2) que analitza l’entorn del poder i les seves lleis morals, convidant a altres artistes a reinterpretar el seu treball al mateix temps que ella construeix noves propostes; i La Transformació Sensible, un projecte col·lectiu a cura d’Oriol Fontdevila (Espai zero), en el qual es qüestiona el concepte de bellesa, entesa com a principi organitzatiu i força motriu, i el seu rol i valor polític en el moment actual.
Tot ordre es vol pur
Núria Güell respon a la demanda d’una exposició retrospectiva amb cinc propostes noves i la complicitat de sis artistes, dos ex reclusos, diversos mossens i una monja youtuber. Es tracta d’una exposició entorn al poder, la moral, i la institució -com un dels seus principals dispositius-, que s’organitza en tres actes i un epíleg.
L’artista utilitza la retrospectiva de manera expandida i dividida en quatre parts, per a endinsar-se en la deriva moralista i totalitzadora de l’opinió pública actual.
En l’acte I, ‘Al principi fou el verb’, l’artista situa en un gran mural textos extrets de les webs de diferents institucions públiques d’art contemporani amb les que ha treballat, a on exposen els seus compromisos sociopolítics i declaracions d’intencions. Una mirada retrospectiva a partir de la seva pròpia trajectòria a les institucions.
En l’Acte II, ‘Retrospectiva en tercera persona’, Núria Güell activa el gènere d’exposició retrospectiva i convida a cinc artistes (Lía Vallejo, Democracia –col·lectiu-, Levi Orta, Rosa Casado i Mike Brookes, i Habacuc) a versionar alguna de les seves obres.
En l’Acte III, ‘La banalitat del Bé’, l’artista presenta tres vídeos de nova creació, que resulten de la trobada amb una monja i diversos mossens amb els que l’artista, sota el pretext d’haver perdut la fe, fa un recorregut per les problemàtiques i la metodologia de les seves obres anteriors, contraposant-les a alguns dels discursos morals actuals. En aquest acte, delega la retrospectiva i el seu contingut a la institució eclesiàstica.
Aquesta retrospectiva en tres actes compta amb un epíleg, ‘Tota obra d’art és un delicte no comés’. Totes les obres d’art que formen part d’aquesta exposició, estarán custodiades, alguns dies i durant algunes hores, per persones ex-presidiàries que han complert condemnes per delictes de robatori d’objectes de valor i/o obres d’art. A Tot ordre es vol pur, elles són el cos de seguretat.
La transformació sensible
La bellesa és un servei públic? Un dret social? Quin valor polític té la bellesa en el moment actual? La transformació sensible, a cura d’Oriol Fontdevila, es pregunta pel rol que exerceix la bellesa en el marc de les pràctiques artístiques i socials, i presenta diferents propostes amb què co-habitar la bellesa, o fer-nos-la nostra en tant que pràctica vital.
Contràriament a una qüestió de gust individual o d’estetitització de sistemes socials i de pensament, la bellesa es comprèn amb aquest projecte en tant que principi organitzatiu i una força motriu de coneixement. El plaer sensual propicia el contacte entre els cossos. Aquesta és la via per la qual accedim i ens relacionem amb l’alteritat, encara que això ens faci irremeiablement dependents i, per tant, vulnerables. La bellesa és una disposició que assegura la vida en comú entre les espècies i les agències de diferent gènere, alhora que és un atemptat contra qualsevol presumpció d’independència: no hi ha autonomia que valgui una vegada s’ha despertat el desig cap a l’altre.
El conjunt de propostes que s’han produït amb La transformació sensible comprenen la bellesa d’acord amb els desafiaments d’un món comú.
Assemble Studio aborda les qualitats sensuals dels ambients en tant que principi bàsic pel desenvolupament de modes de vida; Patricia Esquivias estudia les implicacions colonials del treball artesanal i possibilitats relacionals alternatives; Javier Peñafiel & Rita Rakosnik s’adrecen per correspondència postal a agències humanes i no-humanes productores de bellesa i de resistència política; Júlia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo exploren els modes d’autoorganització a partir de les representacions que han generat de si mateixes comunitats que habiten els marges.
Fotografia de portada: inauguració de les exposicions | Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani
Primera fotografia interior: una instal·lació de Tot ordre es vol pur | Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani
Segona fotografia interior: una instal·lació La transformació sensible | Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani
