Aquest cap de setmana coincideixen tres espectacles repartits en les diferents sales de teatre de Sant Andreu. Destaca però, l’estrena de la representació de La Bohème, la famosa òpera de Puccini, previst diumenge a les 18h al Centre Cultural Els Catalanistes. Aquest cop, l’Escola de Teatre Líric Josep Arbonés deixa de banda els cartells dels concerts dramatitzats de sarsuela per presentar una obra de categoria amb àries prou conegudes com Si mi chiamano Mimi o Che gelida manina. És possiblement el fragment líric més emotiu i musicalment més perfecte que s’hagi escrit mai.
L’oferta del cap de setmana, a part de la funció única de La Bohème, se centra en dos muntatges que es representaran al SAT! i a l’Ateneu L’Harmonia. Són dues obres que ja s’han pogut veure a Sant Andreu, però la seva continuïtat denota un senyal de bona qualitat en les representacions.
Per una banda, és el torn de l’obra Guaperas, de Carles Alberola, un autor valencià molt solvent que la companyia Kamaku porta al Fica’t al SAT! aquest divendres a les 21h. El guió explica la trobada del Joan i la Laura, antics enamorats que en el decurs d’una nit tornen a sentir la flama de la passió fins al punt que ella decideix no casar-se amb la seva actual parella. Però quan es disposen a fer l’amor per consumar la seva nova relació, algú truca a la porta.
Per l’altra banda, el divendres a les 21:30h, també torna un clàssic de l’escena andreuenca dels darrers temps a l’Ateneu L’Harmonia. Es tracta de la representació de 12 homes sense pietat, de Reginald Rose, a càrrec de Teatre pels Descosits. L’originalitat de l’argument rau a començar l’obra des de l’aparent consens dels dotze membres del jurat que han de decidir la culpabilitat o innocència d’un jove acusat d’assassinar el seu pare. Tant les proves com les presses dels dotze homes per abandonar els jutjats juguen en contra seva, però l’aparició del concepte dubte raonable i l’obligació d’acordar unànimement la seva decisió esquerda l’acord inicial.
És en aquest punt quan esclata el conflicte i arriba el moment d’argumentar, justificar i raonar el punt de vista de cadascú. L’espectador va descobrint de mica en mica quina és la categoria moral de les persones que han de prendre una decisió tan important com la que tenen entre mans: la vida d’un home. Tot això, amb la tensió i el cansament que el pas del temps acumulen sobre ells provocant conflictes i disputes acalorades que treuen en molts casos el pitjor de nosaltres. L’espectador s’acaba adonant que el veritable judici no és el de l’assassí, sinó el dels membres del jurat i el sistema legal que justifica la seva existència.
Fotografia: Última representació de 12 homes sense pietat | Teatre pels Descosits
