Poc menys d’un mes perquè el nou disc d’Els Amics de les Arts surti a la venda. El grup musical ja va fer el preestrena a l’enciSAT envoltat de l’equip i el director del videoclip, Jorge M. Fontana, va ser entrevistat per l’Andreuenc.
Et va agradar fer l’estrena del videoclip en el SAT Teatre?
M’ha encantat haver presentat el nostre treball en un lloc tan acollidor, familiar i preparat com és el SAT. No el coneixia i m’alegra haver-ho fet en aquestes condicions.
Quant temps heu necessitat per rodar aquest videoclip?
Van ser dos dies intensos de rodatge. Durant la primera jornada vam cobrir la part que protagonitza el pintor David Mur i durant la segona, la part de l’Anna Llubera, és a dir, tot el que correspon els exteriors de la ciutat i l’interior del concert.
Perquè vas escollir rodar-lo en format cinema?
La mateixa cançó i l’esperit cinematogràfic de la proposta em van brindar immediatament la idea de fer-lo en cel·luloide. Encara que gairebé sempre trobo una excusa per rodar en format pel·lícula. Hi estic apostant en cada projecte tant pel resultat com pel procés. Tot i això, també hi tenen influència les circumstàncies i les limitacions de cada producció. En aquesta ocasió, vaig tenir la gran sort de treballar amb Intricate Productions i han lluitat per fer realitat cada detall de la meva proposta. Rodar-lo en format cinema era un d’ells.
El videoclip recorda molt a l’estètica del principi dels anys 80, amb una història que es narra en clau cinematogràfica. Tècnicament, què ha estat més complicat per a vosaltres durant el rodatge i l’edició?
No disposàvem de massa pel·lícula, de manera que un dels reptes va ser que tot l’equip estigués preparat i concentrat en cada presa. Juntament amb el director de fotografia, Nilo, ens vam marcar no fer més de dues preses per cada pla. Tot i que més que una norma autoimposada va ser una necessitat per aconseguir completar el puzle en 48 hores.
Estàs satisfet amb el resultat?
Més que del resultat estic satisfet de tot el procés, tant amb la gestió de la idea, com amb la col·laboració de Intricate Productions, d’Els Amics de les Arts i del meu equip. Ha estat una oportunitat per tornar a treballar amb col·laboradors habituals i també per conèixer a nova gent. Una de les meves aspiracions és créixer amb el mateix equip i projectes com aquest em brinden la possibilitat de formar-lo.
Com ha estat treballar amb Els Amics de les Arts?
Ha estat un privilegi. La veritat és que no tinc massa experiència en el camp del videoclip, així que no tinc pràctica a l’hora de tractar amb bandes musicals. Tot i això, pressuposo que algunes d’elles deuen ser intrusives a l’hora d’afegir una història a les seves creacions. Jo sempre acostumo a imposar el fet de gaudir de total llibertat creativa, ja que el meu compromís amb el projecte és absolut. En aquest aspecte, Els Amics de les Arts m’ho han respectat des del primer moment, fet que diu molt d’ells.
Quin paper han jugat els extres en aquest videoclip i com els vas escollir?
Em fascina preparar escenes amb extres perquè permeten experimentar amb aspectes com el to i el ritme. A més, tinc una llarguíssima llista de persones que vull que apareguin a la meva pel·lícula com la meva àvia, que es creua amb el protagonista a l’escena de les escales.
Coneixies ja Sant Andreu?
He conegut Sant Andreu durant els últims anys per projectes com el de la Fabra i Coats o el de la Nau Bostik i també a través dels meus amics i col·laboradors de professió Xavi Saucedo i Víctor Jímenes, fundadors de Wave Factory Studio.
L’escolliries com a lloc per fer algun dels teus projectes?
L’únic que puc avançar és que el meu pròxim projecte té la ciutat de Barcelona com un dels protagonistes i tinc clar que apostaré per llocs més coneguts pel públic i Sant Andreu n’és un.
Fotografia: Jorge M. Fontana durant el preestrena al SAT | enciSAT
