Molts han estat els esdeveniments que s’han celebrat amb motiu del dia de Sant Jordi, però el passat dimecres una modesta entitat de Sant Andreu de Palomar va tenir l’encert de recordar l’origen del perquè de tot plegat en un senzill acte que es va desenvolupar a la Sala Imma Planas del Centre Cívic de Sant Andreu.
Vint-i-un lectors del Grup de Poetes Constància van llegir els cinc capítols de les aventures de ‘El Quixot’ que tenen lloc a les rodalies de Barcelona i dintre de la ciutat amb motiu del 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes. No cal recordar que el dia 23 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre per la coincidència de la mort de William Shakespeare i de Miguel de Cervantes, els dos escriptors més importants de l’anomenat canon de la literatura occidental.
Se suposa que en aquests cinc capítols, Miguel de Cervantes aprofita el coneixement de la ciutat que havia adquirit en dues visites a la ciutat comtal: la primera el 1569, camí d’Itàlia fugint de Madrid per por a ser empresonat, i la segona el 1610, per entrevistar-se amb el duc de Lemos. El record entusiasta d’una ciutat mediterrània, dinàmica i plena de vitalitat, és molt possible que convidés en Cervantes per fer-la servir de contrast respecte el món medieval que representa el seu personatge de la Manxa i plantejar, per tant, el final de les aventures d’un home i d’un país, superats pels nous temps.
Els capítols de Barcelona expliquen primerament la trobada entre el protagonista de la novel·la i Sancho Panza amb el bandoler Roque Guinart (basat en l’històric bandoler en Pere Rocaguinarda). Els dos castellans conviuen uns pocs dies amb ell i la seva quadrilla per algunes comarques catalanes vivint experiències molt emocionants. Després se separen i els dos protagonistes arriben finalment a la ciutat just la vigília de Sant Joan, i es queden bocabadats en veure des d’un coll la perspectiva de la ciutat en plena efervescència festiva amb el mar al fons, que fins aleshores no havien vist mai.
Són diverses les anècdotes narratives que es desenvolupen al llarg de les pàgines, però la més transcendent és la del capítol LXIV, on el Quixot és derrotat pel cavaller de la Blanca Luna a la platja de la Barceloneta i diu aquelles famoses paraules d’assumpció del seu fracàs: “Dulcinea del Toboso es la más hermosa mujer del mundo y yo el más desdichado caballero de la tierra, y no es bien que mi flaqueza defraude esta verdad. Aprieta, caballero, la lanza y quítame la vida, pues me has quitado la honra”.
El perdó del cavaller rival és tan sols un a curta pròrroga de la seva mort física perquè la mort del seu esperit ja s’ha produït i el conduirà en breu a la seva defunció.
Un record obligat per l’universal autor madrileny que fins a tres cops va elogiar les nostres terres i les nostres gents, sense anar més lluny en el capítol LXXII del Quixot. “Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única”.
De ben segur que Felipe López-Aranguren, el Conseller de Cultura del Districte de Sant Andreu, que hi va ser present, va viure l’acte amb especial emoció tenint en compte el seu origen madrileny i el seu arrelament a casa nostra.
Fotografia: Un moment del transcurs de l’acte | Josep Lluís Buils
