El Quartet Mèlt omple per primera vegada el SAT en la segona edició del cicle enciSAT! i delecta el públic amb cançons tradicionals
A primera vista, les butaques del Sant Andreu Teatre (SAT) són totes iguals; entapissat vermell, seient plegable i un braç negre a cada costat. La tonalitat uniforme de les cadires, però, queda en segon pla quan les més de 350 persones ocupen els seients i exhaureixen, per primera vegada en la segona edició del cicle enciSAT!, totes les entrades. Malgrat això, a dalt de tot, en les vuit cadires centrals de les files setze i disset no s’hi asseu ningú del públic per veure el concert del dia de reis del Quart Mèlt. Allà, a la part més alta de la sala i darrere d’una taula amb molts botons, s’hi amaga en Tete.
«En aquesta edició és la tercera vegada que em toca fer de tècnic de so. Ja vaig venir el dia de l’Elena Gadel i quan van tocar el Pol Cruells i el Ramon Aragall, però no hi havia tanta gent com avui. Es nota que és un dia de festa i que la gent té ganes de sortir», explica en Tete. En realitat ell es diu Josep, però comenta que «pel nom només em crida la meva àvia». Passen dos quarts de set de la tarda. L’encarregat de llums dóna el vistiplau i, amb el teatre a les fosques, en Tete apuja el botó que encén els micròfons.
Per sorpresa de tots, Dani Alegret, un dels quatre components dels Amics de les Arts – el grup que organitza el cicle enciSAT! – és el primer en aparèixer a l’escenari. En aquesta ocasió, però, només presenta el grup de la tarda: «Ens fa molta il·lusió poder portar un grup coral com el Quartet Mèlt. Són quatre joves que tenen un gran talent i ja ho han demostrat al programa ‘Oh Happy Day’ de TV3. Crec que no hi ha millor manera de continuar amb la tradició del concert de reis».
Els botons de la taula de so es tornen a moure. Ara, per adequar els micròfons dels quatre protagonistes. Uns ajustaments molt precisos perquè tot el concert és a cappella. En Tete analitza les primeres notes d»El desembre congelat’, la cançó escollida pel quartet per començar, i torna a ajustar els sons. Quan tot està al seu lloc, fa un glop d’aigua i sense desplegar la cadira, s’asseu en un dels braços.
Oriol Quintana, Ariadna Olivé, Eloi Fort i Magalí Sare, els artífex del Quartet Mèlt, surten a l’escenari fent honor a la cançó d’obertura; amb jaqueta d’abric, bufanda i barret. El penja-robes que hi ha d’atrezzo, però, és el següent protagonista perquè, abans d’acabar les primeres notes, els quatre cantants aparquen els seus complements. Una elecció assajada – i encertada – perquè com corrobora la samarreta de màniga curta d’en Tete, a la sala hi fa calor.
‘Cap a Betlem van dos minyons’, ‘Les dotze van tocant’, ‘Dimoni Escuat’ i ‘Santa nit’ també sonen durant la primera part de l’actuació. «Teníem clar que era un projecte per Nadal i per això li hem posat el nom de ‘Nadal a casa’. Els quatre volíem cantar nadales però no volíem fer-ho al carrer com havíem fet anys anteriors perquè era una mica complicat», explicava Eloi Fort a la primera fila del SAT quan el concert ja havia acabat, quan les butaques tornaven a lluir de vermell.
Després d’una mitja part de menys de deu minuts, les cadires han tornat a recuperar l’heterogeneïtat. Magalí Sare ha estat l’encarregada de delectar al públic amb la seva veu. Aquella que tants elogis va rebre al concurs ‘Oh Happy Day’ per part del jurat i que exerceix de pal de paller del quartet. La ‘Masterpiece‘ del compositor britànic Paul Drayton – una peça de nou minuts que il·lustra la història dels últims quatre-cents anys de la música clàssica occidental, amb noms com el de Johann Sebastian Bach, George Friedrich Händel o Wolfgang Amadeus Mozart – ha estat la primera peça de la segona part. «Ens feia molta il·lusió poder representar aquesta obra. Havíem estat treballant molt per poder-la incloure dins d’aquest recital de cançons tradicionals», comentava Magalí Sare quan acabaven d’entonar-la.
Les cançons tradicionals, aquest cop catalanes, han tornat a l’escena igual que l’anivellador de sons de la taula d’en Tete. ‘La gavina’ de Maria Rosell, ‘Muntanyes del Canigó’ amb els arranjaments de Gerard Ibáñez, ‘Baixant de la font del gat’, ‘El testament d’Amèlia’, ‘El noi de la mare’ o una versió molt pròpia ‘Ton pare no té nas’ que va deixar empremta al programa de TV3, han servit per despertar un públic molt familiar, proper i sorollós. Oriol Quintana ho destacava després del concert: «Ens hem sentit molt bé. El públic ens ha donat molt caliu i estava molt entregat. Això ens ajuda molt. És com un peix que es mossega la cua: si el públic t’ajuda, tu també et creixes més».
Una nadala en anglès i ‘Papa jo vull ser torero’ han tancat l’actuació. Més d’una hora i quart de concert que aquesta vegada no ha acabat amb la valoració de Roger Coma, Chenoa i Daniel Anglès, sinó que ho fet amb un jurat popular al hall del Sant Andreu Teatre. Un feedback habitual en el cicle enciSAT! que apropa els artistes amb el públic assistent. Mentrestant, a la sala de butaques vermelles, en Tete desconnectava i guardava cadascun dels cables de la taula de so. Tenia ganes de marxar perquè per a ell, el dia festa començava ara. Amb una cigarreta a la mà i per la porta del darrere, el responsable de fer sonar les veus a cappella amb la modulació exacta abandonava el teatre.
Fotografies: Moments de l’actuació del Quartet Mèlt al SAT | Pau Mitjans
