Un escenari fosc, amb la única llum de set espelmes que l’envoltaven i el teatre gairebé ple. Així arrencava divendres el concert d’Elena Gadel dins el cicle EnciSAT! Un concert que ella ja havia anunciat que seria especial amb “alguna cançó que els músics encara no sabien».
L’espectacle va començar amb una peça del seu nou àlbum ‘Delicada‘: ‘El vals del cajón’. Més tard, Gadel va aprofitar per donar les gràcies al teatre i al públic, ple d’amics i família de la cantant (fins i tot un cosí seu que havia vingut des de Cádiz) i va decidir parlar sobre el seu disc publicat el 2014 clarament influenciat per un estil flamenc. «Totes les cançons les he composat jo i són de coses que m’han passat a la vida, es podria dir que ‘Delicada’ és el meu diari musical«, va explicar. Entre aplaudiments del públic i algun crit de «guapa!», la cantant s’asseia al tamboret col·locat al mig de l’escenari, agafava el micròfon i tornava a sorprendre a tothom. No estava sola, juntament amb ella i a la seva esquerra hi havia el guitarrista Luis Robisco i a la seva dreta el bateria i teclat Toni Pagès, que estava en constant moviment i pendent de tots els instruments al seu voltant.
Natural, sincera i divertida. Així es mostrava Gadel de cara al públic, mentre feia petits monòlegs que donaven pas a les següents cançons. Algunes de pròpies i d’altres que l’havien influït en la seva infància com ara ‘Paraules d’amor’ de Joan Manuel Serrat o ‘La gavina’.
Va decidir, també, explicar el perquè de cadascuna de les cançons als espectadors. D’aquesta manera, van poder descobrir que la lletra de ‘Blablabla’ va ser escrita pensant en tots aquells que li havien promès bolos i li havien fet firmar contractes que acabaven en paper mullat; o que amb ‘Saltar al vacío’ es referia a donar un pas endavant i començar coses noves. En el seu cas, quan no la trucaven per fer càstings i va decidir gravar el seu primer disc en solitari: ‘Tocant fusta’. La cançço de ‘Tu mirada’, segons va explicar la cantant, tracta sobre l’amor a primera vista. «Vosaltres creieu en l’amor a primera vista?» va preguntar al públic, que va respondre amb una contínua metralleta de «NO’s».
En el moment del duet de ‘Bebiendo a Sorbos’, Gadel va confessar que li hagués agradat que Manuel Carrasco – l’altra veu del duet – hagués pogut cantar amb ella, ja que estava a Barcelona firmant discos. Algú hagués pogut pensar que aquesta era la sorpresa que tenia amagada sota la màniga però no va ser així. I de sobte, va arribar el moment. La cantant es va aixecar del tamboret, va agafar el micròfon per tal de presentar la següent peça però amb la diferència que aquesta no formava part del seu disc. L’havia composada especialment per aquell concert, dedicada al fill recent nascut de la seva millor amiga, present entre el públic. Abans d’acabar, la intèrpret va fer participar als espectadors cantant conjuntament ‘Con tu andar’ i es va acomiadar amb ‘Lluna plena’ i ‘Ulls petits’.
Aplaudiments, aplaudiments i més aplaudiments. Les més de 200 persones que havien estat gaudint d’un concert d’una hora i quart, es van aixecar dels seus seients per continuar aplaudint la veu enèrgica, potent, però sobretot delicada d’Elena Gadel.
Fotografia: Elena Gadel el passat divendres| Maria Victoria Pastor
