Els Beatles van tocar junts per darrera vegada sobre la terrassa de la seva discográfica, Apple Records, l’any 1969 i U2 va tocar l’any 2009 a la terrassa de la BBC per fer publicitat del disc ‘No line on the horizon’. Salvant les distàncies, el Rita Payés Quartet ha celebrat un concert al balconet del bar Colòmbia per agrair a Albert Miró la gran tasca de promoció que ha fet sempre de la Sant Andreu Jazz Band. I com va succeir en aquells concerts, el carrer, en aquest cas l’amplada del Passeig Fabra i Puig, es va col·lapsar en algun moment perquè el públic va arribar a les cinc-centes persones.
Atent a moltes de les iniciatives artístiques des del seu taulell, Albert va ser convidat pel pare de l’Andrea Motis, veí de la zona, a sentir el primer disc de la formació, ‘Joan Chamorro presenta Andrea Motis’, l’any 2010, i de seguida es va enamorar tant de la música com del projecte. Des d’aquell dia no ha parat d’animar la venda dels discos que han anat editant, ni de lloar les excel·lències de les formacions que han anat naixent. Es pot afirmar, sense exagerar, que molts dels nostres veïns tenen un disc o més de la Sant Andreu Jazz Band gràcies a l’Albert.
I també gràcies a ell en tenen del Beatles, Rolling Stones, Led Zeppelin, Pink Floyd, Julio Iglesias, Roberto Carlos, Els Setze Jutges, John Coltrane, la Royal Philharmonic Orchestra i etcètera. Perquè l’Albert Miró va tenir botiga de discos al carrer Sant Ildefons, Rodons, a la gloriosa època del vinil dels anys 70 quan un grup o un cantant era capaç de vendre milions de còpies arreu del món. I passats uns anys, també en va obrir una altra, Disco, ni més ni menys que a Gràcia, al carrer Providència. Quan el CD es va imposar ho va centralitzar tot al mateix Colombia.
Però per a ell, la música és molt més que una manera amb la qual s’ha guanyat la vida. És una passió que es fa palesa cada dia al Colombia, perquè el primer so que li arriba del local a un client, gairebé abans d’entrar, és un dels 200 CD’s que és capaç d’emmagatzemar el seu sofisticat aparell de so digital, veritable enciclopèdia de la història de la música. I és que del reproductor pot sonar qualsevol cosa: la 9ª simfonia de Schubert, una improvisació de Dexter Gordon, una cançó de Janis Joplin o alguna excentritat gravada per algun conegut seu.
Això sense tenir en compte que el tema de conversa que més li agrada és comentar l’últim concert que ha vist, ja sigui en directe, a través de la televisió o fent servir les noves tecnologies, com el Youtube. De vegades, es podria tractar fins i tot d’algun que ha estat o és client del local com La Trinca, Javier Gurruchaga de l’Orquesta Mondragón, la Nina o Els amics de les Arts, i molts altres que han celebrat concert al SAT.
I de tant en tant, quan arriba l’estona de la jornada laboral en què la feina escasseja i pot descansar una mica, aleshores deixar volar la imaginació i es veu convertit en allò que ha estat el seu gran somni: ser productor de concerts. És per aquest motiu que experiències com la d’ahir el fan especialment feliç; amb una actuació rodona on els músics van disfrutar de valent amb un nombrós públic que, ben a prop de l’escenari, va acabar entregat al feeling i la màgia de les veus i dels instruments de Rita Payés (trombó i veu), Andrea Motis (trompeta, saxo i veu), Carla Motis (guitarra) i Joan Chamorro (contrabaix).
Fotografia: Un moment de l’actuació amb l’Albert Miró darrere del grup | Alicia Chicano
