Sempre s’ha associat la religió amb el fet conservador. Per a molts la religió és el mal de tots els problemes de la humanitat. Tanmateix, més enllà d’aquest simple tòpic hi ha una altra realitat. A inicis de la dècada dels anys setanta del segle passat es gestaren diverses iniciatives aixoplugades dins del marc d’un nou cristianisme. Entre aquestes, sobresortia Cristians pel Socialisme, una organització d’esquerres amb una clara voluntat de transformar el cristianisme imperant en la societat espanyola d’aquella època, encerclada dins d’una repressiva dictadura, la del general Franco.
El nacionalcatolicisme era l’herència que calia suportar si és volia combregar amb el règim. Malgrat aquesta doctrina dominant, dins de la foscor del túnel hi havia una llum plena de desig de llibertat i democràcia. A Sant Andreu de Palomar va sorgir un nucli de Cristians pel Socialisme a l’aixopluc de la parròquia de Sant Andreu. L’acolliment fou possible gràcies a la bona voluntat del rector de l’època, Josep Camps, i del seu vicari, Ignasi Pujadas. Tots dos van fer possible que aquell estel impregnat de nou cristianisme fes estada i fonda al nostre poble.
La parròquia va acollir el març de 1974 els funerals de Puig Antich i el juny de 1976 la tancada de les dones de Motor Ibèrica en solidaritat amb els seus marits en vaga. El poble andreuenc, a través de l’Associació de Veïns i de diverses entitats i particulars compromeses en la justícia social, va cooperar de forma voluntària i desinteressada en la recollida d’aliments i en la logística de la tancada. Entre les persones que hi van participar de forma desinteressada trobem l’activista veïnal i cristiana Maria Isabel Roig i Fransitorra (1932-2008).
Aprofitant la presentació del llibre ‘Cristians comunistes’ es va fer un breu i merescut recordatori de la trajectòria de la Maria Isabel Roig a càrrec del seu fill, l’historiador i dinamitzador cultural Pau Vinyes i Roig. El llibre és un relat planer i de testimoniatge de la riquesa d’experiències de cristians i cristianes que van militar al PSUC i militen a ICV i EUiA.
L’autor del qual és l’ex-vicari de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, Joaquim Maria Cervera i Duran. El llibre, en boca de l’autor, es qüestiona el paper de la religió en l’acció en la societat i en la transformació vers un món més just, lliure i alliberat. I aprofundeix, concretament, tant en el paper de la fe cristiana (i el d’altres religions, avui ben plurals) en l’acció política d’esquerres i viceversa, com en l’actitud del PSUC, d’ICV i d’EUiA davant el fet religiós.
Per a molts, el conservadorisme i l’enquadrament tancat de l’Església no justifica per a res del món el segrest de la paraula de Déu en nom d’uns suposats valors cristians. La lluita d’aquests cristians i cristianes per una Església més plural queda reflectida en el bagatge de persones com l’esmentada Isabel Roig i d’altres de renom com Alfons Comín, Núria Gispert, Ignasi Pujadas… Petjades que caldria reivindicar a nivell històric i humanístic.
L’acte de presentació del llibre va tenir lloc en el marc de l’Auditori del Centre Cultural Can Fabra. Hi participaren, a més de l’autor i de Pau Vinyes, Mercè Solé, del grup de Cristians d’ICV; Quitèria Guirao, comunista i cristiana de base; José Luis Atienza, testimoni d’un no cristià d’ICV i Oriol Carol, fundador de l’empresa Llibres a Mida, editorial on ha estat publicat el llibre després de realitzar-se una campanya de micromecenatge. Campanya que va assolir un bon èxit i va creuar la frontera del topall destinat a l’edició del llibre.
Per acabar us deixem amb una de les reflexions del llibre que ens ajuda a entendre la pluralitat d’aquest moviment cristià: «Canviar la manera de viure la fe, gràcies a la relació amb els no creients, cosa que ha comportat la relativització de la fe cristiana , del seu paper humil, i adonar-se que altres instàncies també poden fer papers semblants: l’humanisme, l’ètica, la sensibilitat humana, el caràcter, la història de cada persona… Viure la fe cristiana sense pors ni complexos».
Fotografia: Moment de la presentació del llibre a Can Fabra | Jordi Esplugas
