“La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s’atura en un semàfor vermell i que des d’allà veurà els jardins del darrere d’una renglera de cases. En una d’aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells. Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n’hi ha hagut prou. De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l’oportunitat d’entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat de lluny, i no la pensa deixar escapar. S’ha acabat ser només la noia del tren.”
Amb aquestes línies se’ns presenta la darrera sensació editorial que està arrasant a les llibreries. Tothom en parla, de La noia del tren. I és que es tracta de la novel·la per a adults més venuda en menys temps en la història dels Estats Units d’Amèrica. Traduïda ja a 42 idiomes, el 3 de juny va sortir a la venda en castellà (Planeta) i en català (La Campana) i en menys d’un mes s’ha posicionat com a ferm número u als llistats dels més venuts. En només set mesos (des de que va sortir al mercat en anglès), ha captivat a més de cinc milions de lectors i molts la comparen amb fenòmens com El Codi da Vinci (Empúries, 2003)
Però, quin és el secret del seu èxit? Sense dubte la història, un thriller intel·ligent, energètic i mordaç, on tothom s’hi troba identificat en voler saber la vida dels demés. Però també la narradora: una dona amb una vida molt buida, incapaç d’administrar raonablement el seu consum d’alcohol, els seus records i les seves relacions personals. Una narradora que condueix l’argument a la perfecció, que t’enganya, que juga amb tu i les teves emocions, i que ofereix una visió de 360 graus del desig, l’amor, el matrimoni, l’adulteri i el divorci.
La novel·la, que beu dels clàssics del gènere com Agatha Christie, Patricia Highsmith o Alfred Hitchcock, és considerada ja un dels principals exponents del gènere domestic noir. Es tracta d’un concepte que va néixer amb les històries de Gyllian Flynn o Sophie Hannah i que concep els arguments que tracten sobre crims que es produeixen en un entorn domèstic, del dia a dia, amb relacions i famílies involucrades. Però La noia del tren va més enllà. És també un llibre de dones. De dones vulnerables i de les seves relacions. De dependències. De maltractament psicològic a través de temperaments controladors. D’abús emocional.
L’autora, Paula Hawking, va néixer a Harare, Zimbabwe, on va viure fins que es va traslladar a Londres, amb 17 anys. Va estudiar a Oxford i va exercir de periodista d’economia. Fins i tot va escriure un llibre sobre consells financers per a les dones. Fa sis anys va entrar en el camp de la novel·la per encàrrec. Va llançar quatre relats sota el pseudònim d’Amy Silver, però les vendes van ser dolentes. La noia del tren se la va prendre com la darrera oportunitat de ser escriptora, tot trobant la seva inspiració en els viatges amb tren d’anada i tornada de la feina. Assegura que va enviar el text al seu agent a mig fer, sense el final, no per excés de confiança, sinó perquè anava malament de diners. Ara ja està preparant la segona part.
Fitxa del llibre
Títol: La noia del tren
Editorial: La Campana
Autora: Paula Hawking
ISBN: 978-84-16457-00-7
Preu: 19,50 €
Fotografia: Encreuament de vies de tren | Andreuenc
