Les associacions de llarga trajectòria històrica viuen èpoques de tota mena: de crisi i d’èxit, de conformisme i d’il·lusió, de cansament i d’eufòria… L’esbart del Casal Catòlic està gaudint d’un moment ben dolç com ho van poder copsar els espectadors de la ballada de dissabte i com ho vam poder observar els que vam estar amb ells durant els moments previs a l’espectacle admirant la concentració, la complicitat i la determinació de tots ells i, sobretot, vam assistir al sopar posterior contemplant les cares de satisfacció, les converses animades i les ganes d’explicar les seves experiències artístiques.
Sobre l’escenari, el públic va veure les evolucions d’un grup consolidat a còpia de rigorositat en el mestratge i compromís en els assaigs. El cos de dansa de l’Esbart Maragall va regalar elegància en tots els moviments, seguretat en els desplaçaments, delicadesa en els gestos més subtils, fermesa en els moments acrobàtics i simpatia en les cares gairebé sempre somrients que demostraven una saludable confiança en els seus recursos.
L’espectacle va raure a l’alçada de la seva categoria –actualment és un dels millors esbarts de Catalunya–un programa extens i exigent on van participar 34 ballarins exhibint totes les seves i variades gales, un dels seus grans atractius. La primera part de la vetllada va ser una antologia de nou danses on es va comprovar la versatilitat del grup combinant seccions alegres amb d’altres serioses, diferents tipus de músiques i formacions corals enfront de balls de parella.
A la segona part es va ballar el ball de gitanes de Rubí. Aquesta brillant coreografia permet mostrar tota la potència de l’Esbart Maragall perquè és un ballet de gran complexitat per la quantitat de dansaires que hi participen i per la seva llarga durada. Al final de la dinàmica i vibrant actuació, els aplaudiments van premiar generosament uns ballarins que van acabar esgotats donades les condicions de calor extrem, esforç físic i la quantitat de roba que havien de vestir.
Tots els andreuencs som ben conscients de la bellesa de la plaça d’Orfila amb el fons monumental de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar en una nit de juliol, per tant, s’ha d’agrair encara més l’aposta del Districte de Sant Andreu per magnificar amb un pressupost generós l’acte amb un escenari de molta qualitat tècnica i gran superfície, dotar-lo de teló negre de fons i proveir-lo amb 40.000 watts de llum; a més de facilitar cadires per a tres-centes persones. De fet, al finalitzar l’actuació part del públic comentava que tot aquest muntatge s’hauria d’aprofitar per les properes vetllades de l’estiu amb altres propostes com cant coral o teatre.
Fotografia: Detall de l’actuació del dissabte a la plaça d’Orfila | Salvador Rius
