Tota fàbrica, per petita que sigui, ha de tenir els seus mecanismes de funcionament. Més enllà de l’aspecte humà, la veritable eina humana de la fàbrica, hi ha el motor que la fa moure i en el cas de la Fabra i Coats tenim la gran sort que s’han conservat les calderes que la feien funcionar nit i dia.
Gràcies a la feina reivindicativa i constant dels Amics de la Fabra i Coats i del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, amb la col·laboració del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) i del Districte de Sant Andreu, s’ha aconseguit preservar el patrimoni industrial de les antigues naus de Ca l’Alzina. Ha estat una feina feixuga però que gràcies a la insistència de les entitats tot just esmentades s’ha fet bona feina. Tanmateix, queda moltíssima feina per fer i s’espera que sigui una realitat en qüestió de pocs anys.
De moment s’ha donat un pas gegantí amb la preservació de les antigues calderes i el projecte de la seva museïtzació per part del MUHBA. Poques indústries catalanes han conservat el seu llegat industrial com la Fabra i Coats. En origen les calderes eren de vapor amb el carbó i l’aigua com a combustibles bàsics. Anys després vindrà el fuel com a protagonista de la dinàmica productiva. Les normatives mediambientals de principis dels anys noranta fan que el fuel passi a millor vida i aquest sigui substituït pel gas.
La xemeneia de Ca l’Alzina s’apaga definitivament després de 117 anys de funcionament. Els Fabra proposen l’enderroc de la xemeneia, però gràcies a la tossuderia d’un treballador de la fàbrica es decideix conservar-la, tot i que escapçada. El protagonista va ser Pere Fernàndez, que és l’actual president dels Amics de la Fabra i Coats.
D’una dedicació plena en el seu funcionament a només donar-li un cop d’ull de tant en tant, els calderers de la Fabra i Coats van esdevenir veritables herois anònims de l’engranatge fabril. Dels antics calderers només resta viu en Santiago Arganta, el qual als seus 81 anys encara recorda com era de feixuga la feina i com sortien, un cop acabaven la jornada laboral, d’embrutits pel carbó i el fuel. Una bona dosi de Jabón Lagarto i força estona de neteja era el preu que calia pagar per tornar a estar net.
La configuració inicial de la Sala de les Calderes de Ca l’Alzina constava de 5 calderes de 291 m² de calefacció el 1905. Més endavant, l’any 1912 van ser ampliades a 6, la darrera de les quals en reserva. Fet que comportava finalment una superfície de calefacció de 1.752 m². Les calderes utilitzades, menys la darrera de 1992, eren de la marca Babcock & Wilcox.
Aquestes calderes eren un model de poc volum d’aigua gràcies a la seva estructura tubular. Al seu interior, l’aigua no s’escalfava en dipòsits sinó en tubs, la qual cosa permetia que, amb menys la quantitat d’aigua, augmentessin la superfície de calefacció i el rendiment regenerador. A més, els tubs estaven inclinats, un fet que facilitava que l’aigua circulés amb més assiduïtat.
Les calderes es poden visitar concertant visita prèvia al MUBHA els dies 28 de maig i 7 i 21 de juny. El preu oscil·la entre els 7,35 i els 5,51 euros, en aquest darrer cas acreditant ser membre dels Amics de la Fabra i Coats. Per a més informació es pot contactar amb el MUHBA al telèfon 93 256 21 22. També s’hi podrà accedir de manera gratuïta els diumenges i els festius entre les 11:00 i les 14:00 hores.
Fotografia: Sala de calderes de la Fabra i Coats | Pau Vinyes
