Admirada i estimada a parts iguals tant en l’àmbit professional com en l’amateur. A Sant Andreu subministrava vestuari i atrezzo per a companyies de teatre, i va dirigir a La Lírica i a l’Antifaz.
Al llarg de l’existència, la coincidència amb altres persones acostuma a deixar una empremta més o menys profunda segons el temps de contacte i la intensitat de la relació en un grup humà o en un ésser individual concret.
En l’àmbit del teatre amateur, que és el punt de vista des del qual s’escriu aquest article, ja que és la dedicació majoritària dels que fan teatre a Sant Andreu, excepte les admirades carreres professionals d’uns quants veïns i veïnes, la notícia del traspàs de Montse Miralles aquest dimecres ha causat un veritable trasbals. Alguns grups van comptar amb el seu mestratge com a directora i molts van acudir al Rafató Teatre, al carrer de Malats, més recentment a Sant Adrià, per vestir les seves obres i aconseguir l’atrezzo que necessitaven. A més, la seva relació amb Sant Andreu es va consolidar encara més quan fa uns anys es va establir a Sant Andreu.
Montse Miralles Brugués va néixer el 23 de març de 1956, filla d’un pare i una mare apassionats del teatre. Ella i el seu germà Rafel van heretar aquest amor viscut des de petits als escenaris del Clot. Molt jove, als 70, ella esdevindrà una professional del gremi amb una sòlida formació del mètode actoral, sobretot en la tècnica vocal. Precisament a TV3, la seva desaparició als 67 anys, sent una persona en plena activitat fins fa no gaire, ha causat gran impacte ja que molts dels seus treballs van ser per la cadena catalana com a dobladora i també com a actriu.
Va donar la seva veu a Pam Barnes, una de les protagonistes essencials de la sèrie ‘Dallas’, una emissió històrica que va ser fonamental per normalitzar l’ús del català quan començaven les emissions del canal autonòmic. Però també hi va treballar com actriu en sèries molt conegudes de la casa, com ‘Laberint d’ombres’, ‘Porca misèria’, ‘Polseres vermelles’, ‘Cites’, ‘Com si fos ahir’ i ‘Vent del Pla’. A Espanya va participar a ‘Cuéntame cómo pasó’ o ‘Herederás la tierra’. En el cinema, va aparèixer a ‘La Monyos’ i ‘Perros callejeros’.
En l’àmbit teatral català se la recorda per muntatges com ‘El ventall de lady Windermer’ al Teatre Nacional de Catalunya, ‘Insults al públic’ i ‘L’auca del senyor Esteve’ al Romea; o “Testimoni de càrrec” al Teatre del Raval, una obra que va romandre molts mesos a la cartellera. La darrera estrena va ser l’estiu passat amb ‘L’últim ball’ al teatre Gaudí de Barcelona. També va dirigir espectacles diversos: teatre, òpera, comèdia musical i, sobretot, sarsuela, amb la companyia Ciutat Comtal de Rafató Teatre, especialitzada en el gènere i que porta el seu germà.
Però on va aconseguir una repercussió professional més important va ser en el sector del doblatge posant veu en català a actrius com Ingrid Bergman, Marilyn Monroe, Kim Bassinger, Barbra Streisand, Madonna, Helena Hunt, Andrea Ferreol i Ava Gardner, etc. I duent a terme direccins de doblatge de pel·lícules com ‘Pa negre’, ‘Allò que el vent s’endugué’, ‘El Padrí I’, ‘El Padrí II’, ‘Casablanca’, ‘El somni etern’, ‘Set núvies per a set germans’, ‘Rèquiem per un camperol’ o ‘Lolita’.
Encara es podrien afegir més activitats professionals, com la pedagogia, sense anar més lluny, però si la seva desaparició ha provocat una trista repercussió en el teatre andreuenc ha estat per un parell de raons molt concretes. La primera està relacionada amb el negoci familiar, Rafató Teatre, que des del carrer Malats oferia als grups de teatre el vestuari i la utilleria necessaris per poder representar obres de teatre. Era un autèntic plaer anar als baixos de l’establiment i demanar el que es necessitava comptant sempre amb la complicitat de la seva mare, del seu germà o d’ella mateixa, que es desfeien en facilitats de tot tipus per ajudar els que es notava que per a ells no eren no eren clients, sinó companys d’una mateixa passió.
L’altra raó va ser el seu mestratge com a directora de muntatges per a companyies de Sant Andreu. La Lírica de Sant Andreu va comptar amb el seu lideratge artístic a ‘Flor de nit’ (2011), ‘Mamma mia’ (2014) i ‘Sweenney Todd’ (2016); el Grup Teatral Antifaz va gaudir de les seves ensenyances a ‘Agost’ (2015) i L’inspector (2017). A més moltes de les sarsueles de la companyia familiar es van representar al Casal Catòlic sent, per tant, allá una persona prou coneguda.
L’impacte que va causar la intensitat de la seva dedicació i el temps sense límit emprat per extreure el millor de cada actor i aconseguir un resultat brillant encara és recordat amb admiració i reverència per part dels que van tenir la sort de compartir aquells assaigs. Causava veritable incredulitat veure com forçava la seva atapeïda agenda professional per tal de poder trobar una estona lliure que li permetés treballar fora dels horaris establerts alguna escena que anava fluixa.
La seva capacitat de treball semblava inesgotable i la seva energia i intel·ligència eren capaces de barrejar en una setmana un munt d’activitats diverses que podien anar des de la cúspide de la professió, la direcció d’un espectacle, fins el detall més petit, però important, de trobar un moment per cosir una peça de roba defectuosa, a més de doblatges, classes, memorització de guions, grabacions amb desplaçaments a Madrid, etc.
Per aquest motiu, ha sobtat tant que la flama de la seva força vital s’hagi esvaït als 67 anys. DEP.
Fotografia: retrat de Montse Miralles amn un estudi de doblatge al fons | wikipedia
