Daniel Alegret repassa amb Andreuenc les cançons del darrer disc d’Els Amics de les Arts

El disc compta amb les participacions andreuenques d’Andrea Motis i Joan Palà.

Els Amics de les Arts són un dels grups de referència de la música catalana. Després de disset anys de trajectòria amb cançons com ‘Jean-Luc’ ‘El Seu Gran Hit’ i ‘El Meu Cos’, arriba el nou disc: ‘Allà on Volia’. En Daniel Alegret, cantant, pianista del grup i resident a Sant Andreu, ha concedit una entrevista a Andreuenc per donar a conèixer el seu darrer treball a la gent del seu entorn més proper, el que es troba quan camina pels carrers i places del poble.

El sisè disc d’estudi d’Els Amics de les Arts va sortir el 10 de març publicat per Pistatxo Records amb el propi Dani Alegret (piano, teclats i veu), Joan Enric Barceló (guitarra acústica, elèctrica i veu) i Ferran Piqué (guitarra elèctrica i veu); més la col·laboració de Ramon Aragall (bateria) i Pol Cruells (baix). A més, des de l’òptica andreuenca s’ha de destacar la participació d’Andrea Motis, que col·labora a ‘Cada Cel’ cantant i tocant una trompeta HAAG Brass, i la de Joan Palà a les percussions.

L’entrevista s’ha celebrat a poques setmanes del començament de la gira de presentació de les vuit noves cançons en directe. Concretament el tour arrenca el 21 d’abril amb escala als principals festivals i sales del país i que cobrirà tot el territori català per compartir les històries que amaga aquest nou projecte i reviure els seus millors hits.

Com esteu Els amics de les arts després de la sortida del disc ‘Allà on volia’?

Estem molt contents, feia molt que no sortia un disc sencer del grup. Els discos és el que més ens agrada i és el que marca el canvi de paradigma a la dinàmica del grup.

Quines sensacions percebeu per part de l’audiència?

Ha estat molt bona, estem molt satisfets. Amb internet es poden obtenir dades al moment. ‘Citant Mercè Rodoreda’, el primer single, va ser un èxit.

Els amics mai us heu quedat en un estil concret per a les vostres cançons, sempre heu anat pivotant. D’on surt l’estil per al nou disc?

Mai pensem en què a cada disc en centrarem en un estil en concret. Portem les idees primigènies i en aquell moment pensem com lligarem les cançons entre els tres. Considero que ‘Allà on volia’ no és un trencament amb la resta de cançons que hem fet, però potser sí que hem abandonat elements. Al passat vam pensar en estils funky, o disco amb temes com ‘El meu cos’ o ‘El seu gran hit’, però aquí, simplement no hem tirat cap allà. Hi ha propostes molt gamberres i també altres molt més íntimes i petites.

Relacionen ‘Allà on volia’ amb la maduresa. Estan Els amics a la seva etapa més madura?

Bé, ens hem fet grans. Tenim una gran sort que tots tres anem plegats vitalment. Som pares i ho hem estat a edats molt semblants i també ens hem anat movent de manera paral·lela. Els temes que ens interessen sempre han estat propers i han coincidit amb el que vivim. Tot i això, crec que no abandonem el públic jove.

Quines anècdotes sorgeixen a partir de cada cançó?

‘De córrer per tot Nova York’:

M’aixeca un somriure pensar amb aquesta cançó. Penso en el videoclip que vam aprofitar fer quan vam fer la gira dels Estats Units. El Pol, el nostre baixista, va gravar-nos al videoclip per Times Square, les avingudes. Ens feia cosa que la gent ens prengués per bojos, però allà passen tantes coses, que a la gent li importa una bleda que hi hagi tres homes saltant i corrents pels carrers amb una càmera perseguint-los. Va ser molt fàcil i molt divertit.

‘La nit sembla que serà nostra’

Aquí la gran anècdota ve la participació d’Eva Amaral. Les seves eren les cançons que sentíem fa vint anys i ens encanta, era un somni ideal. Ens va alegrar moltíssim quan va dir que si a participar-hi.

‘Un bon exemple’

És la cançó més acústica i honesta del disc. Està agradant molt i teníem por que no connectés tant. És la nostra gran sorpresa.

‘Cada cel’

Partint de la col·laboració de l’Andrea Motis, treballar amb ella és màgic i molt agradable. Amb aquesta cançó l’Andrea ha participat molt més que per posar la seva veu.

 ‘Citant Mercè Rodoreda’

Aquí és o t’adones que no cal fer una lletra senzilla per aconseguir arribar al públic. Que vinguin els meus fills i em preguntin qui és Mercè Rodoreda. És una conversa que sent tan petits no hauríem tingut si no fos per aquesta cançó.

‘Un dia com un altre’

L’anècdota d’aquesta és molt bona i és que la versió del disc, és la de la maqueta. La base és la que vam gravar amb el “flow” que vam sentir en aquell moment.

‘Allà on volia’

La gran anècdota és que quan la cançó ja estava feta, el Ferran, el Joan Enric i jo érem a l’estudi molt tard i vam pensar que l’endemà al matí podríem gravar una intro per la cançó. Vam voler fer-ho en aquell moment, molts riures, capes sobre capes i a les tres de la matinada vam acabar. És una cançó màgica amb aquesta intro on vam capturar el moment i que estic segur que no hauria sortit en una altra ocasió.

Per què ‘Allà on volia’?

Si t’adones cada personatge de les cançons es pregunta si és allà on volia ser. Alguns s’adonen que si, altres que no, altres que fins i tot estan millor. L’allà on volia del títol és molt diferent del de la cançó.

Quin és el secret de seguir sorprenent disset anys després? Veient que bandes similars com el grup Manel, no han estat capaces d’aguantar-hi.

Entenc perfectament que s’hagin separat. Són dinàmiques molt intenses. Al grup nosaltres passem molt de temps junts. Hi ha molt bones etapes, però també moments d’entrebanc on tot està a flor de pell. Sempre hem intentat cuidar-nos molt i entendre que algú pot tenir un mal dia. Ens hem de donar suport i continuar intentant passar-ho molt bé.

Després de disset anys, set discos, una obra de teatre i centenars de concerts, quina és l’etapa del grup amb la que et quedes?

La millor etapa dels Amics és la que està per venir. Com a músics estem en el millor moment de forma. Hem trobat el nostre lloc perfecte per a cadascú, l’equilibri que no teníem abans i que ara ens va perfecte per coordinar-nos. Miro el calendari d’aquest estiu ens engresca veure la quantitat de concerts que tenim per endavant.

Com estan sent els dies dels Amics ara que ja ha acabat ‘Pares normals’ i que s’ha estrenat ‘Allà on volia’?

Estan sent dies molt intensos, moltes entrevistes que ens encanten i pràctica de cara als concerts. Volem que sonin perfectes i no deixem de treballar. Ho estem polint tot perquè quan vingueu al concert, sigui la millor experiència possible.

Quina relació mantens amb Sant Andreu?

De petit vaig viure un temps al barri, però vaig marxar un temps després. Quan amb la meva dona ja pensàvem en tenir fills, vam pensar en Sant Andreu, ja que estàvem segurs que era de les millors opcions on formar una família. És un barri molt bonic i vivint a Barcelona, és molt feliç i familiar.

Què és el que més t’agrada?

Un barri el crea la gent. Tinc la sort que des dels pares de l’escola dels meus fills, fins amb qui tinc tracte del carrer, els comerços, el teixit social de Sant Andreu és molt ric i li dona valor.

Foto de portada: Daniel Alegret durant el musical “Pares Normals”

Vídeo de ‘De córrer per tot Nova York’ | Els Amics de les Arts