Les obres de l’estació d’alta velocitat de la Sagrera són un pou de sorpreses des del punt de vista arqueològic, ja que es troben en un emplaçament que ha estat important des de l’època romana, pel fet de ser una de les vies d’accés a la ciutat de Barcino. Les excavacions i els moviments de terres que es fan en les obres de la infraestructura ferroviària van posant al descobert diferents etapes de la nostra història, en aquest cas la Guerra dels Segadors. Prèviament ja s’havien descobert jaciments romans (2011) i neolítics (2012).
La Guerra dels Segadors va ser el desencadenant de la Revolta dels Segadors, que va tenir el seu inici el 22 de maig de 1640 a Sant Andreu de Palomar, conduint al que es coneix com a Corpus de Sang. L’actual troballa arqueològica no és la primera sobre el conflicte bèl·lic que es va desenvolupar entre els anys 1640 i 1652; el 2011 ja es van identificar 12 fosses comunes de restes humanes dels segles XVII i XVIII, entre les que hi havia soldats de la Guerra dels Segadors.
Ara s’han trobat les restes de 318 combatents de la Guerra dels Segadors que van participar en el setge a Barcelona de meitats del segle XVII, els quals possiblement van morir a causa de la pesta. A falta de la comprovació que donarà el carboni 14, tot apunta a què efectivament es tracta de soldats de l’exèrcit de Felip IV, ja que segons informa Josep Pujades, responsable de les intervencions arqueològiques del Servei d’Arqueologia de Barcelona, “la documentació que ha arribat fins als nostres dies assenyala que en aquesta zona es va aixecar un campament militar de les tropes atacants“.
La troballa ha posat al descobert una gran necròpoli, amb 318 cadàvers ben enterrats distribuïts en 65 osseres comunes; uns amb la cara cap a un costat i els altres acomodats en sentit contrari. De totes maneres, la xifra de cadàvers podria augmentar, ja que hi ha alguna fossa comuna en què només s’ha aixecat un primer nivell i no es descarta que a sota hi pugui haver més cossos. L’edat dels morts oscil·la entre els 16 i els 35 anys i la immensa majoria són homes, tot i que també hi ha algunes dones.
Destaca el fet que, excepte un cadàver que presenta una fractura al crani, la resta dels cossos no presenten indicis de mort violenta. Aquest fet avala la tesi de què no van ser víctimes directes del conflicte bèl·lic, sinó que van morir a causa de la pesta. En aquella èpica Barcelona va patir una epidèmia que es va prolongar entre els anys 1650 i 1654, per la qual cosa la plaga també va poder afectar als assetjadors.
Fotografies: Soldats de la Guerra dels Segadors trobats a la Sagrera | Dídac Pàmies
