· L’escultor Joan Mora continua sense tenir la retrospectiva que tant anhela tot i el seu èxit internacional
Diuen que un no valora el que té fins que ho perd. Doncs així és com les persones properes a Joan Mora resumeixen el tímid reconeixement públic que ha tingut ell i la seva obra. L’honestedat i la bona fe de l’artista són alguns dels motius pels quals, segons els seus familiars, no ha obtingut més ressò. Despreocupat, Mora resta importància a una fama que “tampoc em milloraria la vida i que potser em donaria maldecaps a les nits”.
Joan Mora és un escultor barceloní de 73 anys. “Sóc barceloní, però he nascut a Sant Andreu de Palomar”, així és com li agrada matisar les seves dades biogràfiques. I és que, tot recordant la història del poble abans de l’annexió a Barcelona, Joan Mora se sent més andreuenc que barceloní. Ha viscut tota la seva vida a Sant Andreu i ara el seu dia a dia es concentra dins del barri. “Gairebé no surto de Sant Andreu i quan em diuen d’anar al centre de Barcelona, acostumo a dir que no per mandra a trobar-me amb tots els turistes”, admet l’escultor.
Fill d’un tallista de marbre, Mora recorda que va néixer “entre marbre i, durant la infància, les joguines eren trossos d’aquest material”. El taller d’art funerari familiar va ser un dels pilars imprescindibles pels inicis de Mora en l’escultura. L’artista reconeix que, dins d’un món bastant car com el de l’escultura, ha tingut “molta sort de comptar amb el negoci familiar, ja que em proporcionaven les eines i la pedra per treballar”.
L’alt grau de realisme aconseguit amb materials com el marbre caracteritzen una obra que està repartida per diferents punts del món com Mallorca, França i Nova York. Ara, l’objectiu de Joan Mora és muntar una exposició retrospectiva de les seves obres. “Fa temps que tinc la idea de fer-ho en un local cèntric de Barcelona, però és molt complicat perquè el transport de les escultures no és senzill”, afirma l’escultor. A més, Mora explica que “des del govern de Jordi Hereu i passant per Joan Clos i Xavier Trias, tots els alcaldes m’han dit que em farien la retrospectiva, però mai l’han acabat de concretar”.
Ara per ara, no sap quines són les intencions que té el govern d’Ada Colau. “M’agradaria fer-la perquè quedaria el record, però amb 73 anys no puc anar demanant caritat”, lamenta Mora. Aquest és l’atreviment i la falta de caràcter que alguns familiars consideren que li ha faltat per fer-se valer en el món de l’art. En Joan Mora confessa que, fins i tot, ha proposat a l’ajuntament cedir-li tots els materials i un bon nombre de les escultures que encara té en el taller a canvi de la retrospectiva que tant desitja. “Els materials són cars i les estructures tenen molt valor, però jo ho donaria tot si es comprometen a organitzar l’exposició que demano”, resumeix. Tanmateix, la proposició de l’escultor andreuenc no ha tingut cap resposta per part de l’Ajuntament de Barcelona. Mora reitera el fet que no pensa anar darrer de ningú amb l’edat que té.
Però més enllà d’històries mediàtiques, l’escultor andreuenc afirma que “el seu principal objectiu mai ha estat treballar en l’escultura per guanyar diners”, encara que busca vendre les obres perquè és la seva activitat professional. La devoció que sent cap aquest tipus d’art l’ha portat a no jubilar-se amb 73 anys –sí que és cert que ara hi dedica menys hores-.
Tot i que Mora va començar a treballar a la ciutat de Barcelona, l’escultor no va explotar del tot fins que va viatjar cap a Madrid. D’aquesta manera, es recorda també la dita a la qual fan referència els seus familiars que ‘un no reconeix que el que té fins que ho perd’. “Era una època en la qual a Barcelona no podia exposar la meva obra perquè la ciutat encara vivia l’època de l’abstracció”, explica Joan Mora. “El realisme no tenia lloc”, afegeix.
Davant la impossibilitat que tenia l’escultor andreuenc de donar-se a conèixer a Barcelona a causa del context de l’època, Joan Mora va viatjar a Madrid a la recerca de més fortuna. “L’èxit de les seves obres va ser espectacular i ho va vendre tot”, recorda el seu amic Pep Munné, actor de La Riera, sèrie de TV3. En Joan Mora explica que li van demanar imatges de les escultures i, fins i tot, un currículum, però ell “no en tenia, ja que només havia portat les escultures”. Quan els responsables de la galeria van veure les obres, “es van quedar bocabadats pel gran treball que tenien i el poc renom d’en Joan”, assegura Pep Munné.
A partir del viatge a Madrid, la seva situació va canviar completament. Pel que fa a l’aspecte familiar, Mora recorda que “en el taller em van reservar un espai exclusiu per la meva activitat i sempre que ho necessitava tenia a un operari per donar-me un cop de mà”. A Barcelona, va començar a tenir més oportunitats per exposar les seves escultures, ja que la tendència cultural de la ciutat començava a canviar cap a un realisme pur.
De fet, l’actual pati interior de l’Ajuntament de Barcelona té una escultura de Joan Mora. Es tracta d’un regal que va fer l’expresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, a la ciutat en record dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Una obra que, a mitjans del 2016, va estar a punt de ser retirada de l’ajuntament. “Mentre feia el meu cafè un dissabte al matí, vaig llegir la notícia de la imminent retirada de l’escultura perquè feia referència a Samaranch”, explica Mora. El perfil de Samaranch, una persona que s’havia declarat obertament com a franquista, havia estat el causant de tot el rebombori. L’escultor reconeix que “estava molt indignat, ja que era una escultura que feia referència a l’esport i no a Samaranch”. Finalment, la polèmica va acabar amb el manteniment de l’escultura i la retirada de la llegenda en la qual apareixia el nom de l’expresident del COI. Tot plegat, per enfrontaments polítics, Joan Mora va aconseguir un petit ressò que durant tants anys no ha rebut per la seva obra.
Fotografia: L’escultor Joan Mora treballant al seu estudi | Josenavasan
