Un anunci publicat al programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar, el 1915, publicitava el bar Versalles així: «Bar Petit Versailles. Obert tota la nit. Es serveixen menjars de tota mena. Especialitat en el serviment de banquets i batejos. Es serveixen també a domicili. Hermós saló per a banquets. Champagnes Vins i licors de les millors marques. Sant Andreu, 255 i Pons i Gallarza, 1. Barcelona (Sant Andreu)». Amb aquesta referència es fa constar per primera vegada de forma documental l’existència de l’actual Bar Versalles (el franquisme va obligar a castellanitzar el nom de l’establiment). Fins al moment no s’ha trobat cap referència anterior al 1915. A la Hemeroteca de La Vanguardia hi trobem anuncis que fan menció del Petit Versailles a partir de 1916. Així doncs, fins que ningú demostri el contrari el Versalles té cent-un anys de vida!
Per aquest motiu, conjuntament amb un altre establiment de renom com el Colombia, va ésser obsequiat per l’Ajuntament de Barcelona amb el premi «100 anys de vida» el proppassat divendres 27 de juny. A l’acte hi assistiren, a més dels actuals responsables del bar restaurant l’Albert i el Bernat Ballesta, l’antic propietari, Pere Heredero, la regidora sortint del Districte de Sant Andreu, Laia Ortíz, i l’entrant, Carmen Andrés del PSC. Tots ells acompanyats per la gerent de l’Eix Comercial de Sant Andreu, Ruth Mateu, i per un petit nucli de persones, algunes d’elles clients habituals del Versalles. L’acte, simbòlic i curt, va ser un merescut reconeixement a la trajectòria d’aquest espai de socialització andreuenc.
El bar Versalles les ha vist de tots els colors. Fins el 1928 va ser regentat per en Francesc Elias, i a partir d’aquesta data fins el 2007 per l’incombustible Pere Heredero i Mayol i la seva família. Pianoles, banquets, champagne — aleshores la paraula cava sonava a xinès —, partides inacabables de dòmino i cartes, fum de tabac i puros… en els primers anys. Guerra i col·lectivitzacions a finals dels anys trenta del segle passat. Fam, repressió i «Habla en cristiano!» en els durs anys de la dictadura de Franco. Les primeres dones en entrar al Versalles com a clientes a la dècada dels cinquanta. Xarrups per calmar l’espant després d’una corredissa amb els grisos a tocar, reunions quasi clandestines i el rebrot d’una democràcia il·lusionadora que amb el transcurs dels anys s’ha anat tornant més agre… Dibuixar aquests cent anys de Versalles és dibuixar els cent anys de vida andreuenca. Sense Sant Andreu de Palomar el Versalles no existiria, o potser sí però no seria tal com el coneixem avui.
En Pere Riera i la família Ballesta són els nous conductors d’aquesta nau centenària. Han retornat l’esplendor de l’antic Versalles tot modernitzant-ne el servei, però mantenint l’essència de bar de poble. Cent anys molt ben portats i cent anys de vivències i anècdotes sota l’aixopluc de l’edifici de Can Vidal. I la vida versallesca continua escrivint els propers cent anys de vida. Enhorabona i fins els propers cent!
Fotografia: D’esquerra a dreta, Albert Ballesta, Pere Heredero i Bernat Ballesta | Pau Vinyes
