La consulta de neurologia inclou patologies molt diverses i les més freqüents són les cefalees, els problemes de memòria, així com altres malalties neurològiques del tipus Parkinson, epilèpsia, esclerosi múltiple i demències degeneratives. Els problemes de memòria no tenen per què ser una demència d’orígen degeneratiu o progressiu.
És veritat que es habitualment es deuen a una malaltia neurològica, per exemple una malaltia d’Alzheimer en fase inicial, però també poden tenir el seu orígen en símptomes depressius o falta de concentració. Existeixen tractaments que ajuden a millorar considerablement, però el fonamental és tractar la causa.
En els problemes de memòria el que s’acostuma a realitzar, a part de l’entrevista personal amb el pacient i la família i l’exploració física, són analítiques generals que observen alguns aspectes concrets, una prova de neuroimatge cerebral que pot ser un escàner –TAC– o una ressonància magnètica i, finalment, una avaluació neuropsicològica.
Aquesta avaluació és una exploració molt detallada amb tests específics per analitzar la memòria, el llenguatge, l’orientació, la capacitat visoespacial i donen informació sobre l’orígen de les fallades cognitives. El problema referit com a falta de memòria pot ser en realitat un problema d’atenció o de llenguatge.
El conjunt de proves ajuden al diagnòstic correcte i a reglar el seguiment o les possibles teràpies de rehabilitació. Una cosa fonamental és que la família indiqui fallades de memòria del pacient i una altra tenir un test puntuable, repetible en el temps.
Sobre l’autor: Doctor Daniel Alcolea, neuròleg
Fotografia: Persona amb problemes de memòria | Andreuenc
