Síndrome del túnel carpià, una patologia molt freqüent

Aquesta és la típica visita per una síndrome del túnel carpià, o la neuropatia per compressió del nervi mitjà al seu pas pel túnel del carp, una de les patologies més freqüents en una consulta de traumatologia o cirurgia de la mà.

El nervi mitjà passa de l’avantbraç a la mà travessant un túnel osteofibrós que es troba a la cara volar del canell. A través d’aquest túnel passen el nervi mitjà i els flexors dels dits. Aquest túnel no pot dilatar per la qual cosa qualsevol patologia que comporti un augment del volum del contingut del mateix produirà un augment de la pressió a dins i, secundàriament, una compressió del nervi mitjà. La causa més freqüent és la idiopàtica, encara que s’han descrit causes hormonals, laborals i mecàniques. És més freqüent en dones de més de 50 anys encara que, en l’àmbit laboral i en el context d’una malaltia professional, pot aparèixer en edats prèvies.

El nervi mitjà, després del seu pas a través del túnel carpià, dóna la sensibilitat al polze, índex, cor i meitat del anul·lar, per la cara palmar dels mateixos. Així mateix, participa de la motorització del polze i de la mà en global, de manera que una compressió d’aquest nervi produirà endormiscament en el territori depenent així com una debilitat en la prensió amb la mà.

Diagnòstic

El diagnòstic és fonamentalment clínic, encara que sempre necessitarà de la realització d’un electromiograma. Ocasionalment necessitarà la realització d’una radiografia simple o una ressonància magnètica nuclear per descartar etiologies menys freqüents (compressions secundàries a fractures i luxacions prèvies del canell, tumors benignes, etc.).

El tractament dependrà del temps d’evolució, de les molèsties i limitacions funcionals derivades, així com del grau de compressió nerviosa objectivat en l’electromiograma. En casos lleus i de poc temps d’evolució pot plantejar-se un tractament conservador, mitjançant fèrula nocturna i tractaments antiinflamatoris orals. En casos de compressió moderada-greu, i molt de temps d’evolució, el tractament quirúrgic és el que ofereix un millor resultat.

Cirurgia ambulatòria

El tractament quirúrgic es realitza de forma ambulatòria, amb una anestèsia regional. Després de la cirurgia es col·loca un embenat tou que s’ha de mantenir fins a la retirada de punts (10-12 dies). S’aconsella l’ús actiu de la mà en les activitats de la vida diària després de la cirurgia, demorant els treballs de càrrega fins a les 6 setmanes de la mateixa. A més, també s’aconsella l’ús de fèrules amb immobilització radiopalmar nocturnes durant els 3 mesos després de la cirurgia. La realització de fisioteràpia moltes vegades no és necessària.

El resultat de la cirurgia és satisfactori en la majoria dels casos, empitjorant en els casos de llarga evolució i compressions severes. La compressió prolongada i severa del nervi pot provocar canvi irreversible. En resum, es tracta d’una patologia freqüent, de fàcil diagnòstic i tractament, però que pot derivar en seqüeles funcionals importants en cas de no ser tractada a temps.

Sobre l’autora: Doctora Jacinta Baena, traumatòloga i cirurgiana de la mà

Fotografia: Persona amb símptomes de la síndrome del túner carpià | Andreuenc

Continguts relacionats

Televisió

Suplements

Opinió

Participació