El sacsejament de la societat que va suposar el Moviment 15M no ha caigut en el no-res com alguns crítics van anar repetint interessadament per fer-lo desaparèixer. Aquell moviment d’indignació va suposar un impuls important per a moviments polítics i associatius de base o per fer revifar reivindicacions més properes i respectuoses amb les persones.
Va ser una eclosió d’energia popular que va permetre aglutinar un conjunt de ciutadans que es van trobar als carrers participant en manifestacions o a les places compartint opinions en assemblees obertes com les que es van celebrar a la plaça Orfila i que, d’altra manera, potser no s’haguessin conegut. També va aconseguir donar visibilitat a les seves propostes i, fins i tot, assolir una influència que ha anat madurant alguns objectius.
Per exemple, en el pla polític s’ha vist que aquestes organitzacions assambleàries (amb els matissos que convingui fer) com la CUP, Sí que es pot o Barcelona en comú, per exemple, han incorporat, movil·litzat i il·lusionat un gruix de gent que els ha permès entrar de forma molt important a les institucions municipals; és el cas de Barcelona.
Però també en altres àmbits la seva petjada ha deixat una emprenta significativa i, de moment, duradora. És el cas de l’acte poètic d’aquest diumenge, ‘Poesia a la plaça 4’, que va néixer a proposta del grup de persones que van formar la comissió de cultura d’aquelles assamblees de la plaça Orfila i que, amb els anys, ha pres consistència pròpia. Una consistència però, que manté el mateix esperit llibertari i alternatiu amb el qual va germinar.
Aquesta diumenge, de les 17 a les 22h, la plaça Comerç será un lloc que s’omplirà de poetes i de músics per ocupar l’espai amb la paraula. Com en tot acte d’una certa complexitat, hi ha un ordre i un horari establert per a les intervencions ja pactades. Tot i així, Fernando Ramos Baron, el cap més visible de l’organització, i els seus col·laboradors més propers no han volgut mai que sigui un acte rígid, sinó ben al contrari; per a ells és molt emocionant que qualsevol “espontani” s’animi a intervenir i, de fet, per aquest motiu penjan a la plaça fulls amb textos poètics com si fossin roba estesa a disposició dels agosarats.
El tarannà informal de l’acte també s’aplica a la disposició del públic i dels músics o rapsodes: els participants actuen a peu pla sense una tarima que els situi per sobre del públic, i aquest es disposa en forma de ferradura i no frontalment. Així, s’aconsegueix una relació més amable, directa i natural entre els uns i els altres. S’ha de destacar igualment que és un esdeveniment que no suposa cap despesa per a l’Ajuntament perquè té els seus propis recursos (com l’equip de so de Pato), i ha comptat aquests temps amb el suport de La Federació d’Entitats L’Harmonia o La Gordíssima.
Aquest diumenge la poesia i la música ocuparan el lloc on van néixer i que potser no haurien d’haver abandonat mai, i també el lloc on va néixer aquesta inicativa del 15M andreuenc, raó per la qual entre els participants de fora de Sant Andreu i els nostres veïns hi haurà la presència confirmada de tres consellers de districte de diferents partits que van viure intensament aquelles jornades i ja van participar en edicions anteriors d’aquesta trobada: Luis Felipe Aranguren, Ivan Altimira i Quim Pañart.
Ells, Fernando Ramos i els seus col·laboradors, i moltes altres persones anònimes demostren que aquell impuls ha donat el seus fruits: la seva presència a l’Ajuntament i aquest acte en són un bon exemple.
Fotografia: Públic gaudint de l’edició ‘Poesia a la plaça 2’ | Lluís Parra
