La possible desaparició de Can Gispert, al número 169 del carrer Gran de la Sagrera, ha reobert el debat sobre la protecció del patrimoni arquitectònic a la ciutat. La finca, construïda l’any 1904 i afectada pel planejament d’ampliació del Parc de la Pegaso, no forma part del catàleg municipal de béns protegits, fet que la deixa exposada a un possible enderrocament.
Segons les informacions publicades en les darreres setmanes, l’edifici és considerat per diversos historiadors i col·lectius veïnals com una de les mostres modernistes més valuoses que encara es conserven a la Sagrera. La casa va ser encarregada pel doctor Bonaventura Gispert, metge i regidor, i el projecte s’atribueix a Joan Rubió i Bellver, deixeble d’Antoni Gaudí. A més, diverses fonts apunten que l’immoble conserva elements interiors vinculats a Lluís Domènech i Montaner, tot i que aquesta autoria no està acreditada amb documentació precisa.
Un patrimoni sense protecció
La principal preocupació del veïnat és que la falta de catalogació deixi Can Gispert sense marge de defensa davant del planejament vigent. Entitats i persones vinculades a la memòria històrica de la Sagrera reclamen que l’Ajuntament de Barcelona estudiï el valor patrimonial de l’immoble abans de prendre cap decisió definitiva.
Des de l’àmbit veïnal, una de les idees que guanya pes és que la casa pugui integrar-se dins la futura ampliació del parc, com a equipament o espai d’ús comunitari, en lloc de desaparèixer. La proposta vol evitar que la transformació urbanística comporti també la pèrdua d’un dels pocs testimonis visibles del passat modernista de la Sagrera.
Una casa amb història al cor del barri
Més enllà del seu interès arquitectònic, Can Gispert també té un fort valor simbòlic. Durant dècades va estar vinculada a la família Gispert, molt coneguda al barri per la seva activitat mèdica i social. Amb els anys, l’estructura ha tingut diversos usos, com el d’una escola bressol, iniciatives culturals i espais associatius.
Aquest simbolisme ha reforçat la idea de Can Gispert com una finca estretament lligada a la vida quotidiana de la Sagrera. Per això, el debat actual no és només urbanístic, sinó també de memòria col·lectiva.
Fonts municipals han assenyalat que l’ampliació del Parc de la Pegaso no té una execució imminent, però el futur de la finca continua sense concretar-se. Mentrestant, el cas de Can Gispert torna a posar sobre la taula una qüestió de fons: com ha de créixer el barri sense esborrar els seus referents històrics.
