La futura estació de la Sagrera s’ha situat aquestes últimes setmanes al centre del debat urbanístic de Barcelona després que l’alcalde, Jaume Collboni, la presentés com una de les grans transformacions de les pròximes dècades durant la conferència anual L’alcalde respon, organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. El govern municipal sosté que aquesta àrea ha de deixar de ser una frontera ferroviària per convertir-se en una nova centralitat metropolitana capaç de reconnectar barris, generar habitatge i reforçar el pes de Sant Andreu en el nou mapa urbà de Barcelona.
Una nova porta d’entrada a Barcelona
La peça clau del projecte és la futura estació de la Sagrera, concebuda com una nova porta ferroviària de la ciutat i complementària a Sants. Segons el plantejament exposat per Collboni, la infraestructura ha d’esdevenir un gran enllaç de mobilitat, amb connexions d’alta velocitat, Rodalies i metro, i ha de consolidar un model de «doble polaritat» ferroviària entre els dos extrems de Barcelona. La idea de fons és que la Sagrera deixi de ser només una zona d’obres per passar a actuar com un motor de transformació urbana a tota la franja del Besòs.
El parc més gran de la ciutat i més de 11.300 habitatges
L’anunci de l’Ajuntament va acompanyat d’un compromís d’inversió de 260 milions d’euros fins al 2031 per urbanitzar l’entorn i avançar en la construcció abans que la terminal estigui completament acabada. El pla preveu un parc lineal de 36 hectàrees i quatre quilòmetres, que seria el més gran de Barcelona i connectaria la Ciutadella, el litoral i el Besòs, a més de 11.347 habitatges nous, amb gairebé la meitat de protegits o dotacionals. En paral·lel, l’Ajuntament vol obrir a la tardor un procés participatiu amb el veïnat per definir el parc i començar la plantació d’arbrat a finals del 2027.
Impacte directe sobre Sant Andreu
Per als barris del districte de Sant Andreu, i també per als de l’altra banda de les vies, el projecte té una dimensió molt concreta: superar una fractura urbana històrica. La transformació ha de millorar la continuïtat entre la Sagrera, Sant Andreu de Palomar, el Clot, Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau, amb més espai públic, nous serveis i una mobilitat més integrada. També es preveu reforçar el teixit quotidià del sector amb equipaments educatius, sanitaris, esportius i juvenils, en un àmbit on ja funcionen instal·lacions com el CEM La Sagrera, l’Espai Jove i l’Escola Eulàlia Bota, mentre continuen en cartera projectes com el nou CAP La Sagrera i nous centres educatius.
Un barri nou amb activitat econòmica
La proposta no es limita a la mobilitat ni a l’habitatge. El desenvolupament de la Sagrera reserva 480.000 metres quadrats per a activitat econòmica –sobretot oficines, comerç i hotels– i fixa una previsió de més de 10.000 llocs de treball. L’epicentre d’aquest nou pol s’ha de situar al voltant de l’estació i dels sectors de Prim, la Maquinista, el Triangle Ferroviari i les Casernes, amb l’objectiu de donar vida a un barri nou però també de reforçar l’activitat de tot l’entorn.
Més enllà de les xifres, el missatge de fons de l’alcalde és que Barcelona vol començar a “construir ciutat” a la Sagrera sense esperar que acabin totes les obres ferroviàries. Per al veïnat del districte de Sant Andreu, això obre una expectativa rellevant: que l’estació no sigui només una infraestructura de pas, sinó el centre d’un nou barri amb espais verds, habitatge assequible, serveis i activitat. El repte, ara, serà que els anuncis es tradueixin en calendaris, tràmits urbanístics i obres visibles en un àmbit que fa massa anys que s’associa més al retard que no pas a la transformació.
