Les excavacions arqueològiques que s’estan duent a terme a la zona de la baixada de la Sagrera, en el marc de la construcció de la futura estació del tren d’alta velocitat, han permès localitzar un refugi antiaeri del qual no hi havia cap registre. La troballa, dirigida per l’arqueòleg Joel Blanco, de l’empresa ABANS, és especialment rellevant perquè no figurava en el cens oficial de refugis públics de 1938.
L’estructura descoberta donava servei a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera i, pel seu ús restringit, es considera un refugi de caràcter privat o no públic. Havia quedat completament ocult fins als moviments de terra vinculats al projecte ferroviari i a la reurbanització de l’àmbit. El seu recorregut unia els dos edificis situats a banda i banda de l’entrada de la terminal: un d’ells ja enderrocat fa anys i l’altre, seu fins ara de les oficines d’Adif encarregades de la nova estació intermodal.
El refugi destaca per una construcció singular dins del conjunt de refugis barcelonins. Es tracta d’una estructura tipus búnquer, excavada a cel obert i reforçada amb formigó armat, coronada amb una cobertura d’uns dos metres de gruix preparada per resistir bombes de fins a 100 quilograms. A uns quatre metres de profunditat, conserva dues entrades, una de les quals ha pogut ser analitzada íntegrament.
A l’interior s’hi han identificat dues galeries principals, d’uns 2,50 metres d’alçada i 1,20 metres d’amplada, que comunicaven els antics edificis en direcció nord-sud. També s’hi han localitzat quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai que podria haver fet funcions de magatzem o d’infermeria. En total, l’espai tindria prop de 90 metres de longitud.
La construcció combina trams de formigó amb maó massís, sostres de ciment encofrat i recobriments de morter de calç. Entre els elements més notables destaquen banquetes originals, restes de pintades datades entorn de 1954, així com grafits amb les sigles CNT i FAI probablement vinculats al període de la Guerra Civil. També s’ha preservat part de la instal·lació elèctrica original, amb cablejat i portalàmpades ceràmics.
Tot i alguns desperfectes puntuals, l’estat de conservació és extraordinari, fet que converteix el conjunt en un exemplar únic dins del seu tipus. Actualment, l’equip està documentant l’estructura mitjançant tecnologia d’escàner làser.
L’antiga estació de mercaderies de la Sagrera –activa entre 1918 i 1990– va ser un dels grans centres logístics de Barcelona, amb 200.000 metres quadrats i més de 17 quilòmetres de vies. La seva importància estratègica durant la Guerra Civil la va convertir en objectiu de dos bombardejos el 1937. En aquell context, el sindicat CNT, que havia col·lectivitzat el sector ferroviari, va promoure amb els treballadors la construcció del refugi que ara ha tornat a la llum.
Fotografia: Interior del refugi antiaeri descobert a la Sagrera | Districte de Sant Andreu
