Voluntàriament o no, es pot entendre que Sant Pacià Teatre ha aconseguit pujar a l’escenari un díptic sobre la realitat del món laboral contemporani amb la coincidència temàtica de les dues darreres obres presentades. L’anterior, El mètode Gronholm, presentada el mes de maig, se centrava en la lluita per aconseguir un lloc de treball en un procés dur i cruel de selecció de personal, i aquest cap de setmana i el següent Glengarry Glen Ross focalitza l’acció en l’èxit i en la conservació del lloc de treball a través d’una altra competició sense escrúpols.
En qualsevol cas, queda clar que la realitat del treballador del segle XXI no és la realització personal, ni la creativitat, ni el servei a la comunitat, i segurament no ho ha estat mai. Les dues obres evidencien que la dinàmica capitalista imperant basa el seu funcionament en l’individualisme dels seus empleats i, encara més, fomenta la lluita entre ells per esprémer-los al màxim i treure’n profit. Si hi ha víctimes, no hi ha cap problema. Altres vindran que substituiran els caiguts.
En el cas de l’obra que ens ocupa, una immobiliària té la «fabulosa pensada» de plantejar un repte als seus treballadors per intensificar la seva dedicació. En el decurs d’uns dies establirà una classificació dels venedors segons el volum de vendes: el primer guanyarà un cotxe de luxe i els dos últims seran acomiadats.
La pissarra en la qual els comercials de finques van apuntant els contractes assolits i les seves xifres de negoci es converteix en la seva obsessió i dona peu a una lluita acarnissada en la qual s’humilia sense contemplacions, es menteix sense manies i s’insulta. És un combat dialèctic de primera magnitud on es mostra què pot arribar a fer una persona per guanyar un cotxe o perquè no sigui acomiadada d’un treball fastigós. En definitiva, despulla els instints més baixos d’uns individus totalmente conquerits pels principis del capitalisme, o del canibalisme.
A més de l’interès de l’acció i el punt de vista, l’obra compta amb el segell de prestigi que li confereix la signatura de David Mamet i encara que va acumulant una còpia d’anys des de la seva estrena, el 1983 en el National Theatre de Londres, i premi Pulitzer el 1984, el seu discurs roman, malauradament, actual.
Prova de la seva vàlua és la versió cinematogràfica del 1992, dirigida por James Foley i que va comptar, entre altres, amb la participació d’Al Pacino, Jack Lemmon, Alec Baldwin, Alan Arkin, Ed Harris o Kevin Spacey.
A Sant Andreu de Palomar tenim la nostra pròpia constel·lació d’actors i actrius que, en aquest cas, és la de l’elenc de Sant Pacià Teatre, establert a l’escenari del Manyanet Sant Andreu, per a les seves estrenes. En aquest cas, es tracta de Sergi de Alfonso, Jesús García, Joan Moyano, Xavier Oliveres, Roger Quevedo, Jordi Roca i Xavier Torrents, dirigits per Pau Maduell.
Les funcions són els dissabtes 8 i 15 de novembre a les 19:00 hores i els diumenges 9 i 16 de novembre a les 18:30 hores. Les entrades es poden aconseguir enviant un missatge a través de WhatsApp o trucant al telèfon mòbil 611 19 74 60, així com enviant un correu electrònic a l’adreça entrades.spt@gmail.com.
Fotografia: Detall del cartell promocional de l’obra | Sant Pacià Teatre
