La Fundació AISGE (Artistes Intèrprets, Societat de Gestió) és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 2002 amb la voluntat de protegir els drets i la dignitat dels intèrprets audiovisuals a Espanya. Nascuda com a extensió social de l’entitat de gestió AISGE, la fundació desenvolupa una tasca essencial en dos àmbits principals: l’assistencial, en el qual ofereix suport econòmic, sanitari i emocional als artistes en situació de vulnerabilitat; i el cultural i formatiu, impulsant la formació contínua, la investigació sobre la memòria artística i la difusió de la cultura interpretativa.
Actualment, la Fundació està presidida per l’actor Emilio Gutiérrez Caba, que encapçala una línia de treball centrada en la visibilització dels intèrprets veterans i la defensa dels seus drets. En aquest marc, el projecte Mucha vida que contar s’ha consolidat com una de les iniciatives més emotives i valuoses. Es tracta d’una sèrie de minidocumentals que recullen les memòries de grans actors i actrius, oferint una mirada íntima i sincera sobre les seves trajectòries personals i professionals.
Entre els intèrprets que darrerament s’han incorporat a aquest projecte per tal de compartir les seves vivències dins d’aquest cicle figuren dos actors nascuts al districte de Sant Andreu i que compten amb una extensa i fascinant carrera professional: Pep Munné, nascut a la Sagrera el 1953, i Jordi Banacolocha, nascut a Sant Andreu de Palomar el 1944. Per cert, els dos encara arrelats aquí.
Pep Munné recorda com la seva joventut va estar relacionada amb el futbol i com el fet d’anar a jugar a Madrid, cedit al Rayo Vallecano, en lloc d’allunyar-lo del futbol el va apropar el que en veritat sentia que era la seva veritable passió, posant-lo en contacte amb les grans figures teatrals de Madrid. Després va arribar el teatre en català, les pel·lícules i sèries que ha protagonitzat, l’aventura fallida del Sant Andreu Teatre, i com des de fa uns anys enfoca el teatre d’una manera més generosa cap a l’espectador i en auditoris petits: «l’actor solament és un mitjà que ha de fer viure les emocions al públic».
Per la seva banda, Jordi Banacolocha recorda la seves experiències al teatre d’aficionats de Sant Andreu des de ben petit, tenint com a influència familiar el pare al Casal Catòlic de Sant Andreu, després al Grup Teatral Antifaz i a l’Ou Nou, compaginant aquesta dedicació amb el treball a La Pegaso, i com va arribar a ser professional ja sent una persona madura gràcies a Sergi Berbel, participant en molts muntatges del Teatre Nacional de Catalunya. També ha participat en sèries televisives mentre que, en canvi, el cinema no ha requerit gaire el seu concurs.
Els seus dos episodis, així com els de la resta de la col·lecció, presenten un format proper i sincer, i permeten conèixer no només la dimensió artística dels protagonistes, sinó també les seves vivències personals, sovint marcades per l’esforç, la passió i la resiliència. Mucha vida que contar esdevé així una eina de preservació de la memòria oral i un homenatge a la generació que va construir els fonaments del sector dels professionals dedicats a la interpretació.
Els vídeos es poden veure al web oficial de la Fundació AISGE i al seu canal de YouTube, on cada entrega esdevé un testimoni únic i valuós per a les futures generacions. En el cas de Jordi Banacolocha, existeix a més un audiollibre, que és la lectura de la publicació en paper del volum Denominació d’origen: amateur.
Episodi de Pep Munné
Episodi de Jordi Banacolocha
Fotografia: Pep Munné i Jordi Banacolocha en els seus episodis | AISGE
