Després de dècades de modernitat malentesa, el provincianisme esnob barceloní va entendre finalment que Barcelona atresorava un admirable patrimoni arquitectònic que havia estat menyspreant durant gran part del segle XX: el modernisme.
Potser en sortir més a l’estranger, els catalans ben formats i informats es van adonar que el que aquí menystenien, com una prova de medievalisme regional de mal gust recargolat, a les grans ciutats europees era admirat amb diferents noms: jugendstil, sezession, liberty o modern style.
Aleshores, ja cap a finals del segle anterior, es va decidir que havia arribat el moment de lloar allò que abans era horrible: la Sagrada Família, el Palau de la Música, la Pedrera, etcètera. Llavors, a correcuita, també es va glorificar el record dels seus arquitectes: Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, entre d’altres.
Però com acostuma a passar, el record va per barris, mai millor dit, i el nom de Pere Falqués, fill de Sant Andreu de Palomar, no va estar entre els glorificats, ni tan sols modestament, excepte per recordar els seients-fanals de Passeig de Gràcia.
Ha estat aquest any 2025 que Joan Molet Petit ha vist publicat, gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, un llibre de 204 pàgines generosament il·lustrat, que es pot comprar a la Sala Ciutat per 23 euros, on explica detalladament la important intervenció de Pere Falqués i Urpí (1849-1916), en la Barcelona modernista des de la seva privilegiada posició d’arquitecte municipal de Barcelona.
Al llarg del llibre, després d’una introducció a l’arquitectura del període i a la vida de Falqués, es descobreixen els inicis de la seva carrera el 1874 com a arquitecte municipal, primer al seu Sant Andreu de Palomar natal i més endavant a Sant Martí de Provençals i a Badalona. A continuació, es veu com va maldar per obrir-se camí a Barcelona, va guanyar els concursos per a la reforma del Liceu i per a la urbanització de la plaça de Catalunya, i va formar part de l’equip selecte d’arquitectes de l’Exposició Universal del 1888.
Tot seguit, la part més extensa del llibre descobreix la tasca de Falqués com a arquitecte municipal de Barcelona, càrrec que va obtenir el 1889 en substitució d’Antoni Rovira i Trias. És aquí on l’autor presenta i analitza els seus grans projectes, que havien de modernitzar Barcelona i convertir-la en una gran urbs europea: des de l’enllumenat elèctric del passeig de Gràcia fins a la construcció dels túnels del metro sota la Via Laietana, passant per la construcció de nous mercats, equipaments museístics, monuments commemoratius, noves dependències i escoles municipals, i fins i tot un frustrat palau reial.
Tanmateix Molet no oblida fer referència als grans encàrrecs privats que Falqués també va obtenir en aquest període, com la Central Catalana d’Electricitat, d’un marcat caràcter industrial, o les cases del Baró de Bonet i de Bonaventura Ferrer, on deixa fluir el seu estil personal sumptuós i monumental, qualificat de “ciclopeista”. En resum, aquest llibre convida a descobrir un arquitecte oblidat, que va conrear un estil avui dia poc reconegut i que, en paral·lel als seus col·legues modernistes, va contribuir decisivament a la construcció de la Barcelona moderna.
En definitiva, un andreuenc que assoleix un tractament just, encara que sigui amb molt de retard, si es té en compte tot el que ja s’ha arribat a escriure sobre el modernisme.
Fotografies: Pàgines del llibre sobre Pere Falqués | Ajuntament de Barcelona
