La Sagrera homenatja la fundadora de l’entitat degana del barri.
El proper dimecres, 18 de desembre, a les 17.30h, amb un grup d’animació i xocolatada, s’inauguraran els Jardins Encarnació Colomina, nom dedicat a la Mare Encarnació Colomina, fundadora del Col·legi Mare de Déu dels Àngels el 1898, iniciativa sorgida a proposta de la Taula de Memòria Històrica avalada per les entitats sagrerenques que en formen part.
Els Jardins, avui a mig urbanitzar, conformen el marge Llobregat del carrer Garcilaso, entre el carrer Gran i Berenguer de Palou, a l’altra banda de la històrica Font de Can Gaig.
Manuela Colomina i Agustí, que en entrar en religió canvià el nom i en professar va ser Maria de l’Encarnació, va néixer a Os de Balaguer el 24 de desembre de 1848, en una família pagesa de set fills. Òrfena molt jove, ingressà a les Concepcionistes de Tremp on tenia dues germanes i allà va conèixer el 1871 a Sant Josep Manyanet.
Per influència del Pare Manyanet ingressà a les recent fundades Germanes de la Sagrada Família el 1874, abandonà transitòriament per malaltia i, un cop reincorporada, passaria per Horta, Alguaire i Sant Andreu de Palomar, on professava el 1879.
Unes noves constitucions de la congregació acabarien deixant fora la Mare Encarnació i un grup de companyes fidels a les primeres normes dictades per Sant Josep Manyanet. Tanmateix, van continuar la seva feina fidels a la regla original, vivint col·lectivament en un pis de Barcelona, desprès establint-se a Aiguafreda i, el 3 de novembre de 1898, fundant a la Sagrera el Col·legi Mare de Déu dels Àngels, que ja ha complert 125 anys.
Desprès de la mort del Pare Manyanet el 1901, el nou capítol de la congregació elegí una nova superiora de l’institut. Així entre 1905 i 1907 va anar a viure a l’escola de Badalona i retornà a la Sagrera on continuaria la seva tasca fins que desprès d’un atac de feridura va morir el 27 de novembre de 1916, sent enterrada al Cementiri del Poblenou.
L’any 2015 l’Arquebisbat de Barcelona va començar el seu procés de Beatificació, donant les aprovacions preceptives. El setembre de 2016 va enviar la causa a Roma per a la seva continuació. També la seva vida i obra, de manera exhaustiva i amb profusió de documents, ha estat recollida en un volum de 1400 pàgines per la Mare Maria Dolors Gaja, obra en la qual hi ha nombroses dades de Sant Andreu i de la Sagrera del seu temps.
Finalment, de la Mare Encarnació cal destacar dos grans valors que ens han de servir d’exemple: la humilitat i modèstia, i l’amor als demès sense límits.
La seva obra, fundada fa 150 anys amb Sant Josep Manyanet, les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, avui és present als cinc continents del món i el Col·legi Mare de Deu dels Àngels, fundat el 1898 a la Sagrera, no és només l’escola més antiga del barri, sinó l’entitat degana: cap altre associació sagrerenca perviu des del segle XIX.
La Mare Encarnació va viure a la Sagrera pràcticament els darrers 18 anys de la seva vida. Aquí va morir el novembre de 1916 i al Col·legi Mare de Deu dels Àngels s’han format set o vuit generacions de noies, ara també nois, sent un far en dècades passades quan la dona tenia limitada la instrucció, mantenint les portes obertes també a aquelles nenes de famílies que no tenien possibilitats econòmiques.
De vida abnegada i grans contratemps tant de salut com en el seu entorn, mai va ambicionar res per a ella. De fet, va arribar a la Sagrera com a fundadora i superiora els primers anys i, acabat el seu mandat, va continuar sent una religiosa més de la congregació, treballant en les tasques més humils i vivint amb tota modèstia. Vist des de la perspectiva actual, és un exemple que en la societat d’ara sembla impossible.
Ara el veïnat de la Sagrera li ret l’homenatge merescut i els Jardins que portaran el seu nom, seran, a partir de dimecres, testimoni de la contribució i esforç d’ella i de les seves companyes, en la feina per un món més just i igualitari, i de la petjada que a la Sagrera ha deixat, des de fa més de 125 anys, l’Escola que va fundar.
Fotografies: Encarnació Colomina, sola i en companyia de les germanes de la congregació | arxiu Pallarès
