Joan Pallarès i Quim Terrè van repassar la història d’una tradició local que avui és una realitat ben ufanosa.
El barri de la Sagrera compleix enguany 50 anys del que es considera la Festa Major tal com avui dia es coneix, encara que evidentment l’any 1974 les circumstàncies, els mitjans i el resultat final van ser molt diferents del que avui dia ofereix la Comissió de Festes local al veïnat i als visitants.
Aquesta evolució, en positiu i a millor, es pot copsar gràcies a l’exposició ‘50 anys, 50 cartells’ que mostra tots els cartells de les 5 dècades, reflectint el canvi que la societat ha experimentat en el camp del grafisme publicitari, des de l’ús del blanc i negre i la fotocòpia de retalla i enganxa, fins el virtuosisme que permeten les noves tecnologies digitals.
Les explicacions de Joan Pallarès i Quim Terrè arran de la inauguració de l’exposició, acte que va tenir lloc la tarda del proppassat dilluns 11 de novembre al Centre Cívic La Sagrera La Barraca, van refermar aquesta idea de progrés. La intervenció de Joan Pallarès es va centrar en la protohistòria de la Festa Major, fent esment al lligam amb el patronatge de Sant Martí i posterior lligam amb la parròquia de Crist Rei, i la intervenció de l’església i de l’exèrcit per donar cert caire solemnial a la celebració a partir de processons, actes litúrgics i desfilades, amb minsa iniciativa popular per manca de recursos i l’ofec controlador del sistema de poder, excepte en el període republicà.
Per la seva banda, Quim Terrè va prendre el relleu per continuar el repàs històric agafant com a punt de partida els anys 70, amb la mort del dictador i la revifada de l’associacionisme, per exemple, l’Associació de Veins de la Sagrera s’havia constituit el 31 de maig de 1972, i veia com la Festa Major no gaudia de les festes de carrer i, simplement, s’havia reduït a la tómbola i als actes litúrgics per la festivitat de Crist Rei.
Davant d’aquest panorama, la Vocalia de Cultura de l’Associació de Veins de la Sagrera juntament amb un grup de joves del Centre Parroquial va organitzar el 1974 una primera edició de Festa Major molt senzilla, amb pocs recursos i poc temps de marge un cop pressa la decisió de recuperar-la. En el programa hi va haver una xerrada, sardanes, concurs de fotografia i jocs infantils. Sols es va fer un cartell que, a més, estava redactat en castellà.
Al 1975 ja es van organitzar 9 actes i es van implicar 4 entitats: Associació de Veins de la Sagrera, Centre Parroquial de Crist Rei, Grup d’Esplai la Sagrera i Agrupament Escolta Pau Casals. Se segueix fent sols un cartell també en castellà. Per desgràcia dels organitzadors, la mort d’en Franco va coincidir amb les dates de la festa, per la qual cosa es van haver d’ajornar i reprogramar actes per donar continuïtat el que tot just acabava de començar feia un any.
A l’any 1976, ja s’edita un programa en català on per primer cop apareix el concepte de Comissió de Festes i els actes abasten dos caps de setmana. Tenint en compte la festivitat del Crist Rei, es va decidir perllongar les celebracions afegint dies anteriors, apropant-se a la celebració de Sant Martí i ajuntant present i passat històric, ja que si s’afegien dies posteriors la coincidència era amb el patró de Sant Andreu, amb el qual no existía un lligam tan estret.
Les dades del pressupost del 1978 van reflectir uns ingresos de 519.847 pesetes (serien 2.256,26 euros que ara aplicant el % d’inflació suposarien 18.043,31 euros). L’Ajuntament va contribuir amb 100.000 pts. i els comerciants i empreses de la Sagrera amb 131.000.
A l’any 1979 ja s’havia produit un important salt qualitatiu i quantitatiu amb 29 actes i 25 entitats.
Cal destacar la generositat de l’Associació de Veins i de la seva vocalia de cultura que no va voler monopolitzar la Festa Major. Malgrat que els primers anys fou el motor fonamental, ho va fer amb un sentit obert i integrador, aconseguint aglutinar de mica en mica nuclis organitzatius que anaven sorgint, adoptant el nom genèric de Comissió de Festes, malgrat que aquesta no existia “de facto” i la coberturta legal i els permisos i els primers minsos diners de l’Ajuntament arribaven a l’Associació de Veïns.
En aquella època era l’entitat que més actes del barri organitzava i la qual tenia el pressupost més alt, però no disposava encara d’estatuts, ni de junta directiva, ni de personalitat jurídica, és a dir, no s’havia constituït com una associació. S’organitzava amb una comissió permanent, integrada per un representant de cadascuna de les entitats que en formaven part i per veïns a nivell individual. El ple de la Comissió de Festes era el centre de poder on es prenien totes les decisions importants.
El 20 d’abril del 1990 ja es va constituir la Comissió de Festes en una assemblea al Centre Cívic de la Sagrera La Barraca escollint com a primer president Enric Barris. Des d’aleshores, la seva forma de funcionar va quedar establerta i al llarg del temps, simplement, es van anar rellevant les juntes amb els corresponents presidents: Mercè Sunyer, Xavier Vera, Judit Lorita, Anna Munné, Ariadna Ramos i Agustí Camps; que sempre han tingut present i han comptat amb la preuadíssima col.laboració dels comerciants del barri que des del principi van creure i donar suport a la recuperació i consolidació de la Festa Major.
Un dels actes més emblemàtics de qualsevol Festa Major és el pregó. En el cas de La Sagrera, es va instaurar a partir de 1976 amb l’actor Alfred Luchetti, aleshores molt popular. En aquells primers temps es feia a l’aire llliure el primer dissabte o diumenge, alguna vegada per la pluja es va traslladar a l’església o al centre cívic. Posteriorment, han anat passant altres personatges coneguts amb algun vincle amb el barri, com l’esmentat, Ramón Colom, la Trinca (un dels seus components vivia al barri), Carlos Lordan i José Luis Muñoz dels Manolos; o sense cap vincle sagrerenc però amb molta tirada com en Joaquim Ma. Puyal, Eudal Carbonell; o persones rellevants del barri com en Josep Carbonell, en Xavier Basiana, Assumpció Malagarriga, Ramón Basiana, Cinta Bellmunt i en Salvador Torre. Entre les curiositats figuren l’edició en què els pregoners van ser gegants, la Sagrerina i la Bostikina, i sols es recorda la intervenció d’un politic, en Narcís Serra, en un dels seus darrers actes públics com alcalde abans de ser nomenat Ministre de Defensa, coincidint amb la inauguració del Centre Civic de la Sagrera La Barraca l’any 1982. Des del 2003, l’acte es trasllada al primer dijous de Festa Major i se sol fer al Centre Cívic del barri.
La recuperació d’altres festes populars
La idea de recuperació de les festes populars no es va acabar aquí i pocs anys després es van tirar endavant les festes de primavera. Es pot considerar que la primera edició és la del 1989, després d’arribar a un acord amb el Casal Parroquial i el Centre Cívic de la Sagrera, agluinant en un mateix programa les activitats que anava organitzant cada entitat per separat en aquests mesos de primavera.
També es va potenciar el Carnestoltes amb una rua que cada vegada any que passa congrega a més gent i comparses disfressades; la revetlla de Sant Joan amb l’arribada de la Flama del Canigó i format actual, creat el 2010, que ha connectat ràpidament amb el veïnat i congrega cada any una munió de veïns i veïnes, un autèntic espectacle a la Plaça dels Jardins d’Elx; i per últim, la implicació a la Cavalcada dels Reis d’Orient, millorant cada cop més la seva arribada i estada a la Sagrera.
La cursa popular de La Sagrera
Capítol apart, per important, va ser la introducció l’any 1977 en el programa d’actes de la Festa Major del barri d’una cursa destinada als nens i nenes fins a 14 anys que, a partir de l’any següent, es va celebrar oberta a tothom com la 1a edició de la Cursa Popular de la Sagrera
Enguany se celebra la 43a edició, esdevenint la cursa popular més antiga de Barcelona, i la segona de quantes es celebren a la ciutat, per darrera de la Jean Bouin, ja que aquesta fins el 1979 va estar reservada a atletes federats. Es tanta la volada que va anar agafant que en anys posteriors es va haver de buscar unes dates fora de programació de Festa Major per una millor organització de les dues activitats.
L’envelat de Festa Major
Per acabar la seva intervenció, Quim Terrè va ressaltar un dels grans encerts de l’organització al llarg dels darrers anys: disposar d’un envelat per albergar alguns actes. Va ser l’any 2014, tot coincidint amb el 40è aniversari, la primera vegada que es va poder fer servir i des d’aleshores ha estat de gran ajut ja que ha compensat la manca de grans espais coberts disponibles i ha permès obviar les dificultats climatològiques.
Fotografia de portada: a la taula, Quim Terrè, Agustí Camps i Joan Pallarès | Josep Lluís Roig
Fotografia interior: alguns del cartells de l’exposició | Josep Lluís Roig
