La seva existència va procurar un espai de convivència i creativitat per al jovent.
La Pinya va ser molt més que un esplai o un centre de lleure. Avui és difícil d’explicar i, potser, només ho poden entendre els que ho varen viure, perquè era com una família ben avinguda, com un clan, una colla d’apassionats i engrescats, amb ganes de passar-s’ho bé, aprenent molts coses i amb els ulls ben oberts a la vida en aquells anys infantils i juvenils que, com una esponja, la nostra vida ho absorbeix tot.
La Pinya era voluntariat en estat pur, ja que per ser monitor només calia tenir-ne ganes; per fer de cuinera, saber remenar l’olla; i pares i mares ajudaven en el que calia, de manera que tothom feia de tot i no calien titulacions ni permisos. Tampoc no s’esperaven ajudes d’un ajuntament llunyà o una administració desconeguda: tot era precari, però les excursions, les colònies, les acampades o tantes altres activitats, en definitiva, tot tirava endavant.
Nascuda l’any 1969 a la Parròquia del Bon Pastor per la tenacitat d’un capellà que sabia que allà calia una cosa així i amb un grup d’entusiastes que suplien la manca de coneixements i experiència amb engrescament i molta il·lusió, la seva història sorprèn tant que sembla impossible i, per a que no es perdi, des del CEAV, Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs Baró de Viver-Bon Pastor, avui l’estan documentant i recollint material i testimonis. Es tracta d’un treball de molt de mèrit ja que han arribat a aplegar més de 1.800 fotografies d’aquelles activitats.
La Pinya va durar fins a l’any 2001, més de trenta anys, és a dir, tota una generació. Aleshores el Bon Pastor havia canviat, com la societat, i les coses ja no s’improvisaven. Van anar apareixent regulacions, titulacions, normatives i, fins i tot, una administració que, malgrat que es preocupava més pels barris, havia posat en marxa una manera de fer feixuga i asfixiant: les coses ja es feien d’una altra manera.
Cap el 2020 es va pensar en celebrar els cinquanta anys i tot estava preparant-se per a fer-ho quan aquelles noticies alarmants que si un virus de la Xina, que si una grip d’un rat penat, van aturar-ho tot. Durant molt de temps, la vida es va aturar i ningú no pensava en trobades i reunions, per altra banda prohibides, restringides o ajornades ‘sine die’.
Ara sí, La Pinya celebrarà l’esperada trobada, no serà el 50, serà el 55 aniversari, que tindrà lloc el proper dissabte, 5 d’octubre, a les 18h al pati de l’Escola Parroquial del Bon Pastor, on tothom que va estar vinculat a La Pinya serà ben rebut, hagués estat cuiner, infant o monitor, tant se val, i tant se val que estigués molts anys o només anés a unes colònies. Tothom serà ben rebut i fins ara ja hi ha inscrites 130 persones. Serà una trobada festiva i plena de sorpreses a més de ser un bon homenatge a aquells que ja fa mig segle van entendre que els nens i les nenes del Bon Pastor també mereixien unes colònies i un lleure i ho feren possible gràcies al seu esforç i sense més ajuda que les seves mans.
