La terrassa de l’equipament sagrerenc porta el nom de Mirador de la Perona.
El passat mes de març a la Torre de la Sagrera, per tal de celebrar el seu sisè aniversari, es va procedir, entre altres activitat de commemoració, a donar nom a les diverses sales que composen l’equipament.
La sala d’actes polivalent va rebre el nom de Josep Barbero, antic president de l’AVV, mort fa dos anys, i que molt s’havia esforçat per assolir la recuperació de la Torre per al barri. Altres dependències es van denominar Maria Arpí, la primera propietària de la casa, o el Camp de la Sínia, fent referència al topònim com antigament era conegut el terreny; i així es van anar adjudicant altres noms relatius al passat o bé a la funció destinada a la sala.
La gran terrassa que configura el sostre de l’annex que constitueix l’ara batejada Sala Josep Barbero, va ser anomenada Mirador de la Perona, jugant amb la idea que si aquesta terrassa hagués existit fa anys hauria estat un bon mirador per contemplar en tota la seva amplitud el nucli de barraques de la Perona, que s’estenia entre el Pont d’Espronceda i la riera d’Horta, i que encara tenia un annex a l’altre banda de les vies seguint el rec Comtal, un lloc administrativament pertanyent a la Sagrera, que arribaria a concentrar més de cinc mil residents.
Consta l’existència de barraques en aquell punt des del mateix moment de la construcció de la ronda de Sant Martí, anterior a 1930, i actes de beneficència a primers del anys 40; però l’allau fort de poblament va ser a finals d’aquella dècada i es va perllongar fins el 1989, quan es va enderrocar la darrera barraca.
Des de la Comissió d’Història i Patrimoni de la Torre de la Sagrera es tenia molta informació i, en especial, una documentació exhaustiva elaborada als anys 60 per la Joventut Obrera Catòlica de la Parròquia de Crist Rei, que Anton Hortet, un dels seus artífex, havia lliurat a la Comissió. Allà s’arriba a censar el nucli de barraques del sector del rec Comtal i consta un seguiment de les seves reivindicacions.
El proppassat dissabte 27 d’abril a la mateixa Torre de la Sagrera, amb objecte d’anar treballant aquests temes, un grup de més de vint persones, historiadors locals i veïnat, es van trobar per discutir i reflexionar sobre la història del barraquisme sagrerenc. Per exemple, Xavier Basiana va aportar els diversos reportatges fotogràfics que va fer a la Perona als anys 70.
El resultat de tot plegat va ser un bon recull d’anècdotes i experiències sobre la vida a les barraques i el seu impacte en el barri en aquells difícils anys. També es va fer esment que, malgrat les dècades de diferència, Barcelona encara no ha resolt el seus problemes d’habitatge, la precarietat de l’actual i, fins i tot, el ressorgir de les barraques a l’actualitat.
Fotografia de portada: un moment de la reunió de dissabte | Torre La sagrera
Fotografia interior: nucli de barraques vist des de l’altra banda de les vies | Ajuntament de Barcelona
