Va tenir lloc dissabte a Les Corts, organitzat per la Coordinadora de Barcelona de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.
Avui és oficialment el Dia Mundial del Teatre, que es commemora ininterrompudament des de l’any 1961, quan va ser creat per l’Institut Internacional del Teatre amb l’objectiu de donar a conèixer què representa el teatre per a la cultura a nivell mundial.
Com a jornada d’abast mundial, la seva celebració està totalment descentralitzada i els actes sorgeixen espontàniament per part d’associacions, companyies, artistes professionals i amateurs de tot arreu. L’única iniciativa comuna és la invitació a divulgar un manifest sobre el teatre que cada any recau en una personalitat rellevant en aquest àmbit.
Enguany, la responsabilitat va recaure en el dramaturg noruec, Premi Nobel de Literatura 2023, Jon Fosse, que va destacar que l’art no s’expressa provocant que tot sigui igual; ben al contrari, permet entendre la diferència entre l’estrany i el que és universal i, d’aquesta manera, transcendeix les fronteres dels llenguatges i els límits geogràfics, i propicia la pau.
A Catalunya es van celebrar diferents actes en un dels quals va participar la companyia andreuenca Grup Teatral Antifaz arran de la trobada que va organitzar la Coordinadora de Barcelona de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya dissabte passat a la tarda al Centre Cívic Tomasa Cuevas.
Sis companyies, Dinàmics, Casal Corpus, Magma 2011, Teatre les Corts, Ocellassos de Sant Oleguer i Grup Teatral Antifaz van representar escenes d’un quart d’hora davant d’un públic que gairebé omplia la sala. Entre els parlaments va destacar el record a Montse Miralles, traspassada recentment, que va arrencar un fort aplaudiment entre els presents, i la lectura d’un text propi de la Coordinadora sobre el Dia Mundial del Teatre.
Per la seva banda, el Grup Teatral Antifaz va oferir una selecció de l’antologia guimeriana que va estrenar al mes de febrer: la introducció a l’espectacle amb diversos personatges, ua escena de La filla del mar i una altra de Terra Baixa, i les intervencions d’Àngel Guimerà a propòsit de la seva vida i de la seva obra. Cal recordar en aquest sentit que enguany s’està commemorant l’Any Àngel Guimerà amb motiu del centenari de la mort del dramaturg, poeta, catalanista i activista dels drets humans
A Les Corts es van desplaçar els actors Albert Peñarroya, Albert Ballesté, Oriol Alié i Ramon Louro, i les actrius Elma Vila, Myrna Cambra, Berta Pujol; amb el suport de Andreu Busom, Josep Peñarroya, Rosa Maria Cobos i Palmira Alguersuari. Amb la seva actuació es va tancar l’acte.
Text de la Coordinadora de Girona per a la Celebració del Dia Mundial del Teatre que va ser llegit a l’acte
Fer una cosa per amor a l’art és la definició més acurada per sintetitzar, explicar o transmetre el significat essencial de la paraula amateur. En el sentit etimològic del mot, préstec del francès, un amateur és un amant o aficionat que practica una determinada activitat, única i exclusivament perquè li agrada. Aplicat al món de les arts escèniques, qui fa teatre amateur seria algú que gaudeix cada dia pujant a l’escenari, que vibra interpretant personatges de ficció, que es diverteix posant-se màscares i transformant-se en mil cares, escrivint diàlegs, o que sent a flor de pell la connexió especial amb el públic en una sala.
Per tant, fer teatre amateur no vol dir ni rebaixar el nivell d’exigència, ni tampoc depèn del grau de formació dels actors, la quantitat d’espectadors de la platea o la potència dels focus que il·luminen la escena. Amateur és una qualitat que fonamentalment té a veure amb la passió i el plaer. Així, fa teatre amateur una companyia humil d’adults que es reuneixen dissabtes al vespre després de la jornada laboral, o un grup de jubilats que dos dies a la setmana recreen escenes de Shakespeare en una sala polivalent, o una classe d’institut que prepara l’espectacle de final de curs davant d’alumnes i familiars. Si els atrau i captiva el que fan, tots ells són membres de ple dret del col·lectiu extensíssim del teatre amateur.
I aquest col·lectiu amateur no és menys prestigiós ni menys rellevant que la resta de companyies teatrals de renom, que no porten aquest adjectiu adjacent, que a vegades s’utilitza amb to despectiu. És per això que té el mateix mèrit i valor tant el grups d’actors i actrius que fan teatre a les escoles, com les grans produccions de festivals internacionals prestigiosos. Per tant, que un grup de joves, a més de fer els deures de classe, es trobi de tant en tant per aprendre català declamant les rèpliques de la Marta, en Sebastià, La Núria o en Manelic de Terra Baixa d’Àngel Guimerà, de qui enguany es celebra el centenari, mereix tanta o més importància i reconeixement que els muntatges amb subvencions milionàries i estrelles de renom que protagonitzen la cartellera del Teatre Lliure o el Nacional.
Així mateix, una altra característica que capta el significat essencial de l’amateur és el desinterès. No en el sentit de apatia o desgana, sinó tot el contrari, perquè, qui fa teatre amateur, ho fa sense buscar cap recompensa material, sense objectiu utilitarista ni obeint a un benefici econòmic. Ho fa perquè vol. No utilitza el teatre com a mitjà per aconseguir una finalitat posterior, sinó que viu el teatre com un fi en si mateix. No hi ha cap altre interès que no sigui el mateix acte de pujar a escena. L’únic que el mou és la passió i el desig per imaginar històries de ficció en un escenari, no cap altra estímul extern. Els actors i actrius amateurs no guanyen diners amb la seva actuació, perquè la seva feina és una altra, mentre que el teatre és la seva passió, al marge de les obligacions i els vicis de la jornada laboral.
Ara bé, per acabar, és important matisar que el fet que els actors i actrius amateurs no rebin diners a canvi del seu art, no vol dir que el teatre no pugui arribar a ser una feina professional per aquells que vulguin dedicar-s’hi. L’elogi de fer teatre per amor a l’art no dona dret a l’explotació, el tracte de favors ni té a veure amb complir un contracte a canvi de fum. Tot això va en contra de la pròpia definició d’amateur. Un actor o actriu amateur ho serà sempre perquè vol, però mai perquè no tingui l’alternativa de ser professional. Elogiar el teatre amateur vol dir reivindicar una manera desinteressada i implicada de fer teatre, però al mateix temps, vol dir mantenir intacta la necessitat d’entendre el teatre com una professió fonamental i profitosa per a la societat.
Mon Bover i Aniol Costa-Pau. Coordinadora de Girona
Fotografia de portada: els actors Albert Peñarroya, Albert Ballesté, Oriol Alié i Ramon Louro, i les actrius Elma Vila, Myrna Cambra, Berta Pujol; amb Andreu Busom, tècnic.
Imatge interior: cartell de l’acte | Coordinadora de Barcelona de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.
