El 18 de gener va néixer el districte de Nou Barris i Sant Andreu va quedar reduït a la meitat.
El 18 de gener de 1984, ara es compleixen 40 anys, la nova divisió en districtes de Barcelona va provocar que els andreuencs i andreuenques que vivien a la banda de la Meridiana cap a Collserola deixessin de viure al Districte de Sant Andreu. Aquell dia, adminsitrativament, es van convertir en ciutadans i ciutadanes de Nou Barris i Sant Andreu va quedar reduït a la meitat, tal com avui dia segueix establert.
Els antecedents de l’actual districte de Sant Andreu
Com bé en són coneixedors els lectors d’Andreuenc, Sant Andreu de Palomar era un municipi independent a pocs quilòmetres de Barcelona. El fet que aquella ciutat esdevingués tan dinàmica i de gran creixement econòmic, industrial i demogràfic a partir de la segona meitat del segle XIX va provocar que la seva expansió acabés per arribar a les fronteres dels municipis del voltant.
Des del punt de vista barceloní i d’alguns prohoms dels territoris que l’encerclaven, aquestes limitacions territorials suposaven un fre al creixement dels negocis de tot tipus i van proposar la seva absorció. El veïnat d’aquests pobles es va oposar majoritàriament, però res no van poder contra les complicitats que la burgesia catalana va poder ordir amb algunes elits de Madrid.
Així, doncs, amb moltes recances per part del centralisme estatal i després d’un llarg procés, la Reina Regent María Cristina va signar el real decreto de 20 d’abril de 1897, mitjançant el qual Barcelona s’annexionava sis poblacions limítrofes: Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, San Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. 14 consellers d’aquests municipis van passar a l’ajuntament de Barcelona, que ja en tenia 35.
Precisament, va ser la gent de Sant Andreu qui més es va revoltar contra aquesta decisió. En primer lloc perquè no la compartia i, en segon lloc, perquè a totes llums era il·legal ja que el decret es referia a municipis amb frontera directa amb Barcelona, i aquest no era el cas de Sant Andreu, separat per Sant Martí. Malgrat tot, el recurs contenciós administratiu que es va interposar no va prosperar. Va ser desestimat tres anys després.
L’afany de créixer absorbint municipis o arrabassant part del territori a altres no es va aturar aquí. L’any 1904 es va afegir, Sant Joan d’Horta; el 1921, Sarrià; el 1924, les zones de Collblanc i la Zona Franca, que eren de L’Hospitalet; el 1943 Bon Pastor i Baró de Viver, pertanyents a Santa Coloma de Gramanet; i alguna altra petita contrada més, que va acabar conformant ja durant el franquisme l’actual extensió de la capital.
Durant dècades, Sant Andreu va mantenir el que era el seu antic territori bastant fidelment en el que va ser designat com a Districte IX, que també va englobar Horta.
El naixement de Nou Barris i l’actual districte de Sant Andreu
L’actual divisió en 10 districtes està directament relacionada amb l’arribada de la democràcia i, en el cas de Barcelona, amb el primer govern municipal democràtic a la ciutat liderat per Pasqual Maragall, que reorganitzà administrativament i territorialment la ciutat en 10 nous districtes amb l’objectiu de descentralitzar la casa gran i facilitar la participació ciutadana. L’aprovació d’aquesta normativa va tenir lloc justament el 18 de gener de 1984, és a dir, fa exactamente 40 anys.
En aquesta nova distribució de districtes, que en gran mesura va tenir en compte els antics territoris municipals, Sant Andreu va rebre de valent ja que va quedar dividit en dos sectors separats per l‘Avinguda Meridiana, encara que, per altra banda, va rebre Navas i la Sagrera, anteriorment de Sant Martí. La zona sud va rebre el número IX i es denominà Districte de Sant Andreu; la zona nord, el número VIII, Districte de Nou Barris, que inclou també alguna part d’Horta.
Aquest nom prové del fet que en aquest territori existia aleshores una entitat veïnal que a principis dels 70 publicava una revista amb aquest mateix nom, referint-se als barris de Trinitat Vella i Nova, Vallbona, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Prosperitat, Verdum, Roquetes i la Guineueta. La seva segregació de la resta de Sant Andreu es pot entendre pel fet que totes aquestes zones havien estat fonamentalment camps i als anys 70 i posteriors van créixer ràpidament gràcies a la immigració configurant, per tant, un pasisatge urbà i humà molt diferent del nucli històric lligat als entorns de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.
Amb el pas del temps, aquesta divisió ha quedat establerta de manera tan definitiva que avui dia hi ha una majoria de veïns dels dos districtes que ja han perdut l’antiga noció d’unitat territorial. Els la van viure són pocs i molt grans actualment, i els que s’hi van establir després o recentment ja no han tingut coneixement d’això perquè, a més, els dos districtes porten dinàmiques totalment autònomes i diferenciades.
L’evidència més clara d’aquell passat comú és el Cementiri de Sant Andreu, actualment a la zona de Nou Barris. Qui sap si la Meridiana, que en el seu moment va servir d’element separador, pot esdevenir dintre d’un temps un nexe d’enllaç quan s’acabi la remodelació d’aquesta avinguda, ja que la convertirà en un lloc més amable i que, per tant, convidarà a ser un lloc de pas dels vianants més freqüentat d’una banda a l’altra recuperant el vincle de dècades passades.
Fotografia de portada: part alta de Nou Barris, antic Sant Andreu | Arxiu Municipal de Barcelona
Primer plànol: antics municipis del Pla de Barcelona i actuals districtes i barris de l’Ajuntament de Barcelona | Alextarroja
Segon plànol: actual divisió en districtes aprobada el 1984 | Ajuntament de Barcelona
Fonts: Arxiu Municipal de Barcelona i Wikipèdia
