El pressupost assignat és de 1.318.489,45 euros.
El Casal Bascònia, pròpiament Casal de la Gent Gran Bascònia al carrer Bascònia 42-46 a Sant Andreu, serà rehabilitat properament amb un pressupost assignat de 1.318.489,45 euros. El projecte tècnic elaborat entra en la fase d’exposició pública durant 30 dies hàbils i es podrà consultar telemàticament a https://seuelectronica.ajuntament.barcelona.cat/ca/exposicio.publica o al departament del Districte , al https://atencioenlinia.ajuntament.barcelona.cat.
El Casal Bascònia és un equipament públic que es va aconseguir gràcies a una llarga reivindicació. Es tractava d’una casa particular amb un ampli jardí propietat de Miquel Nebot, que s’hi va instal·lar cap el 1928 amb la seva família, matrimoni amb nou fills, que van habitar-la fins el 1965. L’any 1988 va esdevenir un Casal per a la gent gran depenent de l’Ajuntament de Barcelona el 1988.
Anteriorment, el primer Casal d’aquest tipus que va existir a Sant Andreu va ser inaugurat com a “Hogar del Jubilado”, al carrer Gran de Sant Andreu 22, que pertanyia a l’estructura del sindicat vertical del règim franquista. Durant la Transició, fou transformat sota la presidència de Pere Terrè, jubilat de la Pegaso i músic, qui posà com a condició per a ocupar la presidència que fos sotmès a votació. Un temps després, el Casal va passar a dependre de la Generalitat restaurada gràcies al traspàs de competències i patrimoni.
Avui el Casal del carrer Gran a tocar a la Sagrera, per decret de 15 d’octubre de 2019 passà a ser Casal Cívic i Comunitari de Sant Andreu, gestionat des del Departament de Drets Socials i de Salut, perdent la restricció de destinataris, com altres de la Generalitat, i obrint-lo a les activitats de tots els col·lectius del veïnat.
En canvi, els Casals de Gent Gran municipals han continuat sent de l’Ajuntament de Barcelona respectant la denominació de destí a un col·lectiu determinat. En el districte hi ha diferents casos: el Casal La Palmera, a la Sagrera, també fruit de llarga reivindicació, traslladat a la zona dels carrers Olesa i Garcilaso i des de 2021 gestionat pels veïns; el de Mossèn Clapés, que s’apropa al 15 aniversari; el de Congrés Indians; el de Bon Pastor, traslladat i ampliat el 2018; o el de la Trinitat Vella, inaugurat el 2021.
Avui l’esperança de vida i la qualitat en l’envelliment han provocat que hi hagi una gran diferència entre l’ambient dels primers Casals, com aquell pioner “Hogar del Jubilado” que ja ha complert els 50 anys, en relació amb els actuals Casals, que són llocs plens de vida i activitat i no uns llocs plens de taules on els homes jugaven a cartes i les dones feien mitja.
Avui en un Casal de gent gran es pot trobar una àmplia oferta de tallers, cursos, balls, exercitació física, teatre i moltes altres per a totes les edats, de tal manera que permeten que els seus usuaris no s’encasellin en funció de l’edat, sinó de les seves preferències i aficions, amb l’enriquiment corresponent que les relacions intergeneracionals aporten a tothom.
Fotografia: jardí del Casal Bascònia | totbarcelona.blogspot.com
