El seu títol és ‘Febrero’ per la vinculació del seu nou projecte amb les terres xilenes en aquesta època de l’any.
Per a Andrea Motis, febrer és un mes vinculat a la seva relació personal amb Xile, país que visita des de fa anys amb la seva família. “Allí febrer és –explica l’artista– un símbol d’alegria, Carnestoltes, amistat, flors, sol, llum, calor, perquè a Xile, clar, llavors és estiu, el contrari d’Europa. Per això el seu nou projecte es titula Febrer, homenatge íntim a un país i a una època, l’estiu a Amèrica del Sud, i es presentarà també al febrer.
Tanmateix ja ha fet dos concerts de presentació a Espanya: al 55 Voll-Damm Festival Jazz Barcelona la nit del 24 de novembre al Palau de la Música Catalana i al JazzMadrid el 26 de novembre al Teatro Fernán Gómez-Centro Cultural de la Villa. A més, també es va poder sentir en exclusiva mundial el 6 de novembre a Radio 3 al programa ‘Cuando los elefantes sueñan con la música’.
La gestació d’un projecte musical transatlàntic
Allí va gravar, el passat febrer –és clar–, el disc juntament amb la Camerata Papageno dirigida pel guitarrista argentí-xilè Federico Dannemann, músic que l’artista barcelonina considera “una referencia”. “La intenció de Federico era aprofundir en el repertori de la música llatinoamericana des d’una perspectiva diferent, gràcies als seus sofisticadíssims arranjaments, a mig camí entre el jazz i la música popular”.
Motis confessa que aquest disc va ser, sobretot, una experiència transformadora: “Sens dubte ha estat una de les vivències musicals més boniques de la meva vida. Federico va dir que érem més de 20 persones que semblava que estiguéssim enamorades al mateix temps, moltes ànimes sincronitzades anant en la mateixa direcció, tots posant la mateixa passió i amor en una idea comuna”.
En el repertori, clàssics llatinoamericans com a ‘Perfídia’, ‘Nit de Ronda’, ‘Garota de Ipanema’, versions de Inti-Illimani i dos estàndards de jazz que cobren nova vida en els arranjaments de Dannemann cantats per Motis: ‘The Man I Love’ i ‘Someone To Watch Over Em’.
Segons confessa: “La veritat és que em vaig anar plorant de l’estudi, i espero que la gent que escolti els nostres concerts s’emporti aquesta mateixa sensació d’intensitat que vivim gravant Febrer”.
Fotografia: imatge promocional del disc ‘Emotional Dance’ | promoció
Font: Voll-Damm Festival Jazz Barcelona
