Es tracta d’un més dels efectes de la calor extrema.
La calor i la manca de pluja no solament està afectant als éssers humans; també animals i plantes en pateixen les conseqüències encara que, en molts casos, no en som gaire conscients ja que en el nostre entorn urbà solament veiem imatges a través de la televisió d’alguns efectes que ens perjudiquen, com les dels pantans sense aigua o les de la sequera dels conreus.
L’habitual altres anys durant l’estiu a la ciutat era comprovar com els arbres anaven perdent fulles molt abans de la tardor. Aquesta estratègia els servia per a estalviar aigua ja que reduïen la superfície d’evaporació i la demanda del líquid vital.
Però la calor extrema d’aquest estiu està provocant un efecte menys conegut i que, per tant, ha cridat més l’atenció. Ens referim al fet que els plataners d’ombra estan desprenent grans trossos d’escorça d’una manera exagerada i omplint carrers i places amb aquestes restes forestals.
La caiguda de l’escorça és normal quan es deu a l’eixamplament del tronc o per culpa d’una malaltia. En aquest cas, en canvi, es tracta del fenòmen que rep el nom de cremada solar o estrès tèrmic. Això succeix especialment en el costat assolellat de l’arbre quan l’escorça s’escalfa massa per la radiació solar o l’acumulació de calor entre el tronc i l’escorça.
L’escorça és la pell dels arbres i té moltes funcions vitals per a la seva supervivencia i un gran valor ecològic, ja que alberga una gran diversitat d’organismes vius. L’escorça de l’arbre està formada per tres capes: la peridermis, el còrtex i el floema. La peridermis és la capa més externa, que protegeix l’arbre de la dessecació, les infeccions i els danys mecànics; el còrtex és la capa intermèdia, que conté cèl·lules vives que realitzen funcions d’emmagatzematge, fotosíntesi i transport; el floema és la capa més interna, que condueix la saba elaborada des de les fulles fins a les arrels.
Fotografia: aspecte dels plataners de la plaça de Nadal | Redacció.
