Albert Badia va patir presó i desterrament per ser militant del PSUC i sindicalista a la Pegaso en temps de Franco.
Deia Santa Teresa de Jesús “Dios escribe recto con los renglones torcidos”, a vegades l’anomenada “Llei de Murphy” es cronifica i esdevé habitual, com en el cas de les plaques de nomenclàtor de la plaça Albert Badia i Mur, a La Sagrera.
Albert Badia havia nascut el 1921, fill d’Àngel i de Maria, i va entrar a treballar a ENASA, la fàbrica Pegaso de La Sagrera, el 1950, involucrat en la vaga de tramvies de 1951, en la qual l’únic mort va ser per trets de la policia un nen, Joan Moreno, fill d’un treballador d’aquella fàbrica. Badia va crear amb altres companys la primera cèl·lula del PSUC, Partit Socialista Obrer Unificat de Catalunya, el partit comunista clandestí llavors, dins de la fàbrica.
En aquell grup, a part de Badia, a la secció de carrosseria militaven altres treballadors com Antoni Mullor Márquez, Josep Ballaró Tarragona, Francesc Escribà Foix, Josep Cotillas Tomàs, Pedro Lara González, Vicens Faus o altres de cognom Muñoz, Guerrero… arribant a funcionar dues cèl·lules a la factoria.
Detectats per la policia, es va estrènyer el cercle, i van ser detinguts el 1958, Badia, concretament, el 31 d’octubre d’aquell any, quan començà un llarg calvari, primerament a la comissaria de Via Laietana, després tancat a la Presó de Burgos per sotmetre’l a Consell de Guerra i ser condemnat a sis anys i un dia, i finalment desterrat a l’Aragó fins que el 1962 va ser alliberat en aplicació de diversos indults que li reduïren la pena a quatre anys. Finalment, es va instal·lar al carrer del Torrent, 8 de Tamarit de la Llitera.
Albert Badia va continuar lluitant contra el franquisme i va morir molt jove, el 1971, quan tenia 50 anys, i encara al dictador li restaven uns quants de vida. El1991, el Plenari del Districte de Sant Andreu va elevar la proposta al nomenclàtor de donar el nom de Plaça d’Albert Badia i Mur a un espai, una raconada, que eixamplava el carrer Pare Manyanet, davant del Camp del Sant Andreu.
Al nomenclàtor oficial de l’Ajustament de Barcelona, que a part de suport paper, es pot consultar “on line” segueix figurant la data 1899 com a data de naixement, evidentment falsa, ja que hauria resultat que entrava a treballar a ENASA passada l’edat de 50 anys.
La placa gran, que es va posar inicialment en un homenatge retut pels seus companys, una placa molt bonica i luxosa, en marbre, que deia “Albert Badia i Mur. Metal·lúrgic. 1919-1971. Lluitador per la llibertat” també tenia la data de naixement incorrecte, 1919, per cert, una placa que a molts agradaria saber on ha anat a parar.
La primera placa oficial de nomenclàtor que es va col·locar a l’espai va seguir arrossegant l’errada de 1899. Després en posaren una nova amb l’any de naixement correcte de 1921. Tot això va originar alguns articles a la premsa per la divertida paradoxa dels tres naixements d’Albert Badia i, encara per embolicar més la troca, en algunes relacions de represaliats del franquisme, vol que fos nascut a Tamarit de Llitera, que és on va romandre desterrat o confinat.
Quan van iniciar-se les obres del nou Pavelló Municipal Esportiu del Camp del Ferro les plaques van ser retirades i el petit espai original es va convertir en l’esplanada d’accés al Pavelló. Per aquest motiu, el nou i modern equipament té just com a adreça la de Plaça d’Albert Badia i Mur número 1. Tanmateix, un cop es va inaugurar el poliesportiu, no es va tornar a col·locar la placa.
Des de bon començament, alguns veïns van adreçar-se a la Consellera Elvira Juncosa, com a responsable territorial, demanant que no es perdés el nom de la plaça, com així ha estat, i que es posés la placa pertinent, tant per honorar la memòria del lluitador com per a orientació dels forans.
Finalment, després de tres anys durant els quals han constat les insistents reclamacions per part de la consellera, com també el cas omís que se’n feia per part dels qui havien de fer una feina tan rutinària i mecànica com restituir una placa, ara ja es pot veure la nova placa restituïda com cal: al seu lloc i sense errades.
Ara bé, la placa de marbre homenatge dels companys segueix desapareguda.
Fotografia de portada: placa actual | redacció.
Fotografies interiors: documentació d’Albert Badia i placa dels companys | arxiu Joan Pallarès; edifici del poliesportiu Camp del Ferro i la plaça Albert Badia | bbs.zhulong.com
