Paraules d’estimació i records de bons moments de companyonia amb el Joan Paredes es van anar succeint al llarg de la trobada.
Dissabte a les 12 h el teatre del Casal va obrir les seves portes per rebre totes aquelles persones que, malgrat el pont de Tots Sants, van fer acte de presència per seguir mantenint viva la flama de la memòria d’un dels veïns que darrerament més petjada ha deixat a Sant Andreu per la seva personalitat sociable i compromesa des de la participació modesta però molt implicada en el teixit associatiu del poble.
Al llarg de la primera part de l’acte, la del teatre, presentat finalment per Montse Miralles i Marc Calvo, que va haver de susbstituir a darrera hora Pep Munné per defunció d’un familiar estret i solament va poder realitzar una salutació inicial per disculpar-se, es va fer un recordatori del seu perfil.
Es van anar esmentant i comentant a través d’imatges, entrevistes i cançons el seu lligam amb les diverses entitats de Sant Andreu: els Padres, com exalumne; La Lira, com a soci, vinculat sobretot al teatre; el Casal Catòlic, soci, i col·laborador dels Pastorets (Sant Josep, primer, Getsé, després, i poble, per acabar), així com a espectador dels partits del Barça al seu bar; soci del Club Natació Sant Andreu des de ben petit; soci i actor de La Lírica de Sant Andreu; visitant asidu de l’Eix Comercial per interessar-se sobre la vida comercial andreuenca; i voluntari per ajudar en alguns dels actes de la parròquia de Sant Pacià.
A més era un dels gran animadors dels carrers i dels establiments de Sant Andreu: comprava a les botigues de proximitat, freqüentava els locals socials de La Lira i del Casal Catòlic, i altres com el Versalles, el Colombia, la Pizzeria Diego, l’Aparici i, sobretot, a migdia, no faltava mai al Colombia on, per exemple, parlava amb l’Albert, l’amo del local i exalumne també dels Padres, amb Manuel camino, el president del Sant Andreu, interessant-se per la trajectòria del club a la lliga, i amb d’altres parroquians.
Com a jubilat la seva rutina diària era anar passant per tots aquests llocs on saludava tothom, parlava amb tothom i deixava una impressió inesborrable que s’estenia als carrers on també feia el mateix. Anar amb ell pel carrer amb pressa era un suplici ja que cada quatre passes es deturava per parlar una bona estona amb qui coneixia.
Sant Andreu ha perdut un dels seus grans passejadors: Camil Fabra, Fabra i Puig, Coroleu, Pons i Gallarza i carrer Gran de Sant Andreu fins la plaça Comerç eren recorregut habitual.
La trobada va continuar al bar, on Lourdes Castells i Palmira Alguersuari, veïnes del Joan, van prendre el relleu dels presentadors del teatre. Allà l’acte va tenir un caire molt més informal i es va ressaltar una de les seves grans virtuts: la conversa desenfadada amb una cervesa a prop per disfrutar de la mútua companyia perquè sempre es tenia la impressió que quan el Joan trobava una persona coneguda realment s’alegrava de veritat de veure-la i feia gairebé una festa per aquest motiu.
La paraula veí va assolir significat ple amb el tarannà d’en Joan Paredes.
Fotografies: Diferents moments de l’acte | Jordi Esplugas Abós
