És el nom del turó més alt de l’antic municipi de Sant Andreu i per això dona nom a un centre educatiu del districte.
Corria l’any 1982 quan un manefla municipal del Districte de Sant Andreu a qui no li agradava el nom de Teresa de Jesús que portava l’escola inaugurada el 1941 es va atansar al Centre d’Estudis, demanà una proposta per al canvi de nom que s’havia de fer i innocentment li van suggerir el de Turó Blau. La proposta es va presentar al plenari com si fos una petició ciutadana i va reeixir.
Molts no saben que el nom de Turo Blau fa referència a un turó de la carena de Collserola, amb cota de 310 metres, que era al punt més alt del terme municipal de Sant Andreu de Palomar, entre el Coll de Canyelles i el de Can Rius per on passa la carretera d’Horta al Cementiri de Cerdanyola, avui districte de Nou Barris.
Avui el Districte de Sant Andreu té la cota més alta en algun punt al capdamunt del carrer Felip II, al Barri del Congrés-Indians, que assoleix els 55 metres sobre el nivell del mar, o el Turo de la Trinitat, que fa 60 mts snm.
Les cotes més baixes estan al Bon Pastor, al final del carrer Sant Adrià, tocant el Besòs, que el plànol topogràfic indica 15 metres, com al Triangle Ferroviari, mentre que la plaça Orfila és a 34 metres.
40 anys després, aquest turó menys conegut que altres de Collserola forma part dels plans de l’entitat ecologista “Viure de l’Aire”, que va assumir el repte de proposar la instal·lació en ple Parc Natural de Collserola de dos grans aerogeneradors, d’una alçada de 200 metres.
Una de les justificacions del projecte és que els municipis on normalment s’han ubicat el que allà diuen “molinets”, i tècnicament es coneixen com aerogeneradors per tal de produir electricitat a partir de l’energia eòlica, sempre s’han queixat, en justícia, que per a ells i la seva necessitat energètica, el cost paisatgístic i mediambiental era excessiu, així com el de les línies elèctriques que creuaven el territori per tal de conduir aquella energia on es consumeix.
Una altra raó de pes és que aquestes màquines serien capaces d’abastir unes 8.800 llars de l’entorn, estimant que la proximitat estalviaria l’emissió de 7.000 tones anuals de CO2, la instal·lació d’un sol generador equivaldria a cobrir 26 vegades el Camp del Barça de plaques solars, o 89 illes de l’Eixample, la producció anual d’un de sol permetria recórrer a un vehicle elèctric 160 milions de quilometres.
Un dels aerogeneradors se situaria en terrenys del Cementiri de Collserola i l’altra a la Serra d’en Ferrer, al veïnat del Turó Blau, uns indrets prou ventilats, però enmig del Parc Natural de Collserola.
El fet de col·locar-los en un espai protegit ha despertat els recels d’entitats conservacionistes i ecologistes i ha obert el debat sobre si cal o no tirar endavant un pla que en arribar a la ciutadania també crearà divisió d’opinions.
Qui des del primer moment no ho ha vist amb mals ulls ha estat el govern municipal de Barcelona. La seva alcaldessa, Ada Colau, el novembre passat es va mostrar favorable a la iniciativa, però per arribar a bon port caldrà la implicació de més administracions que la local, sense oblidar la delicada ubicació.
L’entitat “Viure de l’Aire” presenta el projecte detalladament a través de la seva pàgina web Https://viuredelairebcn.cat, al temps que està oberta a la participació econòmica en el projecte.
Fotografia de portada: el Turó Blau, més baix, entre el Turó d’en Segarra i el turó de Roquetes | Pere López Brosa a Wikipèdia
Fotografies interiors: el col·legi Turó Blau a Sant Andreu | Juan Carlos Soler a Google Maps / detall d’un aerogenerador vist de prop | industryandenergy.eu
