Crispació a les xarxes del veïnat de zones de La Sagrera i de Sant Andreu que serveixen per esquivar el tall perquè entenen que la situació de soroll i fums que estan aguantant als seus carrers resulta ja insostenible.
Con ‘La Gallineta’ que cantava Lluís Llach, la gent de l’entorn de l’Avinguda Meridiana ha dit: Prou!. Estant tips, no aguanten més i no estant sols. Des de l’octubre del 2019, fa 27 mesos, amb algun breu parèntesi i els quatre darrers tallant Concepció Arenal o Fabra i Puig (districte Nou Barris), un col·lectiu denominat Meridiana Resisteix bloqueja la gran artèria d’entrada i sortida de la ciutat provocant nombrosos problemes a un gran nombre de persones, veïns de la zona o habitants i treballadors de pobles de l’entorn.
Els talls, que van començar en un moment políticament molt tens va tenir l’adhesió o, almenys, les simpaties de milers de ciutadans i les úniques mostres de rebuig, amb contramanifestacions incloses, van ser totalment ideològiques, amb col·lectius polítics al darrera i que esgrimien les molèsties només com a excusa.
La llibertat dels presos que reclamaven els convocants i canvis perceptibles de la situació política van anar desmobilitzant manifestants, però Meridiana Resisteix va continuar mantenint els talls malgrat algunes intermitències i petites modificacions. Això, però, no va evitar el desviament de línies urbanes de bus i moltes de les molèsties, com els embussos al trànsit, la contaminació, el soroll i el col·lapse d’altres carrers pels itineraris alternatius.
Sovint contrasta el nombre insignificant de manifestants amb el caos produït i no han estat pocs els veïns i veïnes que s’han sentit greument molestats per l’actitud d’algun manifestant com tampoc no han estat infreqüents els incidents per la pèrdua de nervis d’algun afectat.
Aquesta setmana han tornat els talls a la Meridiana i s’han encadenat dos dies on la situació ha estat caòtica ja que la concentració ha saturat altres vies, afectant punts tant distants com els voltants del Camp del Sant Andreu, i els veïns de la Meridiana han esclatat.
Ells ho deixen clar. No hi ha darrere del conflicte cap tema ideològic ja que, fins i tot, molts es declaren independentistes i, a la Sagrera, on més o menys tothom es coneix, molts dels que han decidit dir prou han portat molts mesos el llaç groc o l’han tingut penjat al balcó de casa.
Han dit Prou! i no s’amaguen d’expressar-ho a les xarxes socials i arreu perquè estant farts de sorolls, perquè consideren la seva salut en perill amb tanta bogeria al carrer en unes hores que solen ser les de retrobada i convivència familiar i fa més de dos anys que no ho poden fer amb tranquil·litat.
De moment, molts veïns ja han respost a una primera crida encaminada cap a la constitució d’una plataforma que posi fi a les greus molèsties i les primeres queixes al Síndic de Greuges ja s’han enviat. Es parla de recollida de signatures i de posar pancartes als balcons i acudir al Districte, a les Associacions Veïnals o on calgui.
Ara mateix, a les xarxes corren comentaris de persones majorment entre joves i mitjana edat i perfil progressista com aquests: “el tall ens afecta la salut”, “no és un tema polític, sinó de respecte veïnal”, “no mostren cap empatia cap els veïns”, “nosaltres no en tenim cap culpa”. Són totes opinions contundents, però respectuoses en el to i la forma.
La gent no està disposada a viure més el que s’està vivint aquesta setmana. Ahir va ser dantesc el soroll dels clàxons. El veïnat no vol només que l’administració els escolti, també vol que sigui valenta i vetlli pel benestar i la salut de tots.
Fotografia: zona zero dels talls de la Meridiana | Jesús Manzano
